entaular

entaular v tr AGR Preparar el terreny per sembrar-hi plantes de reguiu i poder-les regar segons el sistema tradicional. Una feixa o un dau d’hort es distribueix en taules, que són bretxes longitudinals d’una amplària similar dins un mateix hort. A un costat de la taula i també longitudinalment, hi ha la regadora, és a dir el rec que porta l’aigua per regar. Perpendicular a ella, hi ha les boqueres i les parades que són talment la zona de conreu. Boqueres i parades reben l’aigua de la regadora a través dels taps, comportes de terra que l’hortolà obre i tanca segons convé. S’anomenen bancs a totes les bretxes entre taules, entre boqueres o vora parets que queden sense entaular i que els hortolans usen com a camins. La boquera, també anomenada tap, és un conjunt de recs i esquenes que es reguen alhora per mitjà d’un tap. A l’horta se solen fer dues esquenes femelles entre dues mascles, cosa que dóna lloc a tres recs. L’esquena és la part que sobresurt, on estan sembrades les plantes, i el rec la part que s’inunda en regar-se. Esquena femella és aquella que l’aigua roda, mentre que la mascle només la rep pels costats, però no pels caps. Als horts de torrent, com que solen tenir menys cabal d’aigua, les boqueres se solen fer d’una femella entre dos mascles, fent dos recs. En boqueres així, s’hi sembra patata, dacsa, mongetes, pebreres, albergínies, cigrons, alls, cebes, lletugues... Un tipus diferent de boquera és l’emprada per sembrar xíndries, melons, carabasses, tomates... És un rec a banda i banda del qual s’obren clots on hi ha les plantes sembrades. Les boqueres es fan amb el càvec o amb l’arada. A l’arada de ferro se li posaven dues taules perquè obrís el rec i li deien caixó. Més recentment aparegué l’arada entauladora. Després s’havien d’arreglar els caps amb el càvec. Per entaular a càvec, l’hortolà avança de recules, un poquet aixecant, agafant terra de davant dels seus peus i fent l’esquena entre les seues cames. Les parades són clots rectangulars, de tot l’ample de la taula, de poca fondària, completament plans, que es reguen inundant tota la superfície i on se sembren plantes herbàcies espesses com alfals, cànem, panís, bastanagues... o s’hi fan planters. El terreny d’horta està lliure de pedres i té la inclinació justa per regar-ho amb eficàcia, sense que un cap quedi negat i l’altre eixut. A vegades, per corregir el pendent, en comptes d’entaular perpendicularment a la regadora, es fa obliquament. [VMS]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments