enramada

enramada f ARQUIT/CULT POP Ombra producte d’una coberta lleugera feta amb rames, normalment branquetes fines de pi o savina entrellaçades i excepcionalment de canya, que cobreix l’entrada de les cases pageses que no disposen de porxets. La seua funció principal és protegir de la intempèrie i fer ombra.

Es disposa en llocs on la llum i la calor poden afectar més l’interior la casa i la resguarda del sol directe al temps que permet tenir la porta de la casa oberta perquè s’oratgi. També pot formar part d’aquells espais que necessiten ombra sense haver de construir-hi un sostre pròpiament dit, com ara corrals, refugis per a llaüts, bots o xalanes (perquè les juntes no s’obrin amb el sol) o graners provisionals on s’assequen fruites com albercocs o ametlles.

Per construir les enramades que anaven adossades a la casa, primer es feia l’estructura, es clavaven ben apiconats a terra, perquè no hi havia ciment, dos estalons forcats de pi, savina, garrover, ametller i, fins i tot, alzina (a Formentera); és a dir, d’aquell material que tenien més a mà. A vegades tenen dues columnes d’obra anomenades agulles, que fan de suport d’una biga transversal o perllonga.

La distribució del sostre es pot fer de maneres diferents, una de les possibilitats és fer uns forats a la façana de la casa d’on surten dues bigues que encaixen pels extrems amb el forcat; al damunt, s’hi distribueixen transversalment, unes biguetes de pi o savina ben fermades amb vencisos, es cobreixen d’un sostre teixit de branques, preferentment de savina si estan prop de la mar, però també pot estar fet de materials molt diversos com jonc, rames de palmera, les millors branques de pi, encara que més modernament també serveix un rotllo de cepell o d’encanyat.

Com quasi tots els elements de la casa pagesa, molts dels seus materials constructius són orgànics, i això li dóna una consistència de matèria viva. Aquest és el cas de la coberta de l’enramada que s’ha de renovar anualment per aconseguir una bona ombra.

Les enramades solien ser un tipus de coberta habitual a l’illa de Formentera, on prenen formes extraordinàries gràcies a l’aprofitament de materials diversos, moltes vegades portats per la mar; en aquesta illa se’n conserven exemplars molt interessants. [ERC]

A Formentera, és la porxada que s’adossa a la façana principal de la casa, concretament davant la porta principal. Es tracta sens dubte d’un dels elements més caracteritzadors de l’arquitectura popular d’aquesta illa, encara que originalment les enramades foren, tal com el seu nom indica, pòrtics coberts de branques.

Al s. XXI difícilment es troben exemples d’aquest cobert primitiu. Les actuals estan cobertes de teula i suportades per dues o més petites agulles emblanquinades que solen descansar sobre una paret de tanca baixa que delimita el pati. Freqüentment el bigam és pintat de color blau. [AMB]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments