destral

destral f CULT POP Eina de tall per percussió usada per fer diferents feines amb fusta i llenya. Les destrals fetes artesanalment a les Pitiüses són de ferro dolç, llevat del tall que és d’acer. El ferrer primer feia el cas, que és la part de darrere de l’eina, després estirava la pala i la feia obrir formant al tall una falca en negatiu. Dins d’aquesta obertura col·locava l’aceró, un tros d’acer que després d’haver-lo soldat en calent, estirat convenientment i trempat, forma el tall de la drestral. Aquestes destrals són rabassudes i pesants. El ferrer marcava el pes de la destral al costat de l’ull, fent-hi un pic per cada lliura. El mànec té uns 80 cm de llargària i se sol fer de fusta de coscoll o d’ullastre. Sol ser lleugerament corbat perquè així es pugui donar major impuls a la destralada. La secció del mànec és el·líptica en tota la seua llargada llevat del cap que va dins l’ull, que és rectangular. Segons la feina que s’havia de fer s’utilitzaven destrals de diferents grandàries i qualitats. Les destrals destinades a fer teies eren grosses, amb molta amplària de tall; per tallar arrels quan s’arrencaven pins, s’usaven destrals velles i dolentes per si topaven amb alguna pedra; mitjanceres eren les que s’utilitzaven per tallar branques o soques. També es feien servir les destrals anomenades de corretja que eren fabricades industrialment i per tant dutes de fora de les illes. Aquestes destrals són lleugeres i solen tenir l’ull ovalat, el cas prim i el mànec recte. El nom prové de quadrejar, ja que eren les usades per quadrejar bigues, jàssenes i altres feines semblants semblants. Antigament els corsaris utilitzaven destrals d’abordatge, que eren destrals petits però sense arribar a ser destralons. L’aceró era prou més llarg que la pala i en sobresortia per la part superior formant una cosa semblant a una baioneta, tant en la forma com en la funció. El mànec tenia uns 60 cm i perquè fos més còmode era una mica corbat. Tant s’usava aquesta destral amb una mà com amb les dues. Precisament el nom destral prové del llatí dextra, “mà dreta”, encara que es pot fer servir amb les dues mans. [VMS]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments