delmari

delmari HIST Territori dins el qual una església, un senyor o un rei tenien el dret a cobrar el delme.

En el capbreu de l’arquebisbe de Tarragona de l’any 1433 s’esmenten els delmes cobrats a cada quartó pels seus respectius senyors.

Els delmaris, però, apareixen específicament a la documentació eivissenca amb motiu de la revisió dels termes dels quartons feta a final del segle XVIII (1791-1797). Concretament, el Mojonamiento de Ibiza (1791) afegeix als quatre originals el districte del Pla de Vila Alhaueth .

Tanmateix, es distingeixen encara les subdivisions entre les porcions del nou districte que havien estat adscrites a cada un dels quatre originals. La creació del nou districte es podria interpretar com un retorn a l’organització territorial d’època andalusina, quan l’illa de Yabisa era dividida en districtes.

El Memoriale Divisionis , fet pels conquistadors feudals per repartir-se el domini de l’illa a partir del 1235, recull els noms d’aquestos cinc districtes originals: Alhaueth, Xarc Benizamid Burtuman Algarb , als quals anomena “terres”, probablement una traducció de l’àrab ard o de qualsevol altre terme equivalent.

D’aquestos cinc districtes, els feudals varen fer-ne quatre seguint un criteri gens respectuós amb l’anterior organització territorial; el resultat fou la creació de quatre districtes, els quartons, i l’eliminació del hawz de la ciutat d’Eivissa o districte d’Alhaueth, que fou repartit entre els altres quatre districtes feudals.

Aquesta revisió dels termes dels quartons al segle XVIII, malgrat que té com a resultat l’organització territorial de bell nou en cinc districtes designats amb els noms existents ja en època andalusina, no significa de cap manera una recuperació dels criteris organitzatius d’aquella època. Prova d’això la constitueix precisament l’existència dels delmaris, és a dir, les parts del nou districte del Pla de Vila adscrites prèviament als altres quatre quartons.

La conservació de les subdivisions dels quartons feudals, i sobretot el vincle entre les porcions i la percepció del delme, demostren que la reorganització territorial de final del segle XVIII deriva de l’organització feudal i no d’èpoques anteriors. El nou districte del Pla de Vila apareix així dividit en parts que el document, en castellà, anomena “diezmarios”: el delmari del Rei corresponia a la porció d’Alhaueth que havia estat afegida a Xarc; el del bisbe d’Eivissa, pertanyent abans a l’arquebisbe de Tarragona, corresponia a les porcions que havien estat afegides a Benizamid i Algarb, i finalment, el delmari del capítol de Tarragona o de l’ardiaconat de Sant Fructuós, corresponia a la porció afegida inicialment a Burtumany.

Els delmaris documentats a final del segle XVIII, doncs, quan va ser necessari redistribuir les jurisdiccions dels respectius senyors sobre l’espai, constitueixen una prova de l’estreta vinculació existent, des del moment de la conquista i del repartiment feudal d’Eivissa a partir de l’any 1235, entre l’organització territorial en quartons adscrits a diversos senyors i el seu poder a tenir els drets i a percebre les rendes corresponents. [JOB]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments