cuina

cuina f
1. ARQUIT 1 Estança on hom prepara i cuina el menjar. A la casa pagesa tradicional eivissenca, la cuina és una habitació amb planta similar i mida equivalent o major a la del porxo. Se sol situar tant a la dreta com a l’esquerra del porxo, formant angle recte amb les cambres posteriors. De vegades, especialment a casaments vells, també es pot situar a la part de darrere, parallela al porxo. Una porta baixa —dalt de la qual, ben sovent, hi ha un parafum que evacua la fumassa que s’acumula a la cuina i surt per la porta— comunica ambdues estances. Antigament, al contrari, aquesta porta solia ser més grossa i sobretot més alta, segurament per facilitar la sortida del fum. Caldria lligar el canvi d’un tipus de porta per l’altre amb el tancament del primitiu porxo obert. Ocasionalment la cuina presenta una segona porta que dóna accés directe a l’exterior. Les finestres són poc freqüents o gairebé inexistents i la coberta, que sol ser molt alta, es realitza quasi sempre amb bigues de pi, que gràcies a la contínua presència del fum no solen ser atacades pel corc. A l’interior de la cuina es distingeixen dos espais: la llar de dins, que és coronada per la campana d’una xemeneia, els replans laterals de la qual s’aprofiten per posar a assecar diversos productes agrícoles com ara les garroves o les ametlles. És l’anomenat siti. Aquest parafum arriba a cobrir la meitat de l’àmbit i és resseguit a terra pels pedrissos. Al centre d’aquests bancs d’obra, utilitzats per seure o com a prestatges, es troba la pedra o rajola, que és el lloc on es fa el foc destinat a la calefacció; al seu voltant se celebren les vetlades i s’hi arribava a dormir durant els mesos més freds. A l’altre espai, la llar de fora, a més dels utensilis necessaris per a la preparació dels aliments, es troben els fornells per cuinar, construïts quasi al nivell del terra, en obra o pedra vista, en nombre de dos o tres. Prop dels fornells i encastat a la paret, sol trobar-se el faristol, braç de fusta o canya fixat al mur però mòbil, en el pla horitzontal del qual es penja un llumener d’oli que permet il·luminar a voluntat una part o altra de l’estança. El forn habitualment es troba adossat a l’exterior de la cuina però amb accés quasi sempre des de l’interior. No és infreqüent que la porta es coroni amb un petit parafum. El cossi per fer la bugada es troba encastat en una raconada de l’estança. A les cuines de tipologia més arcaica els mitjans utilitzats per a l’eliminació del fum són força rudimentaris; així, el que produeix el foc dels fornells i sovent el que surt per la boca del forn és evacuat, sense campana, mitjançant un o més orificis practicats al sostre. De vegades el fum produït pel foc de la pedra tampoc no és canalitzat per manca de parafum. A causa d’això, la part superior dels murs i els sostres de les cuines resten invariablement negres de mascara, mentre que l’emblanquinada només s’aplica a la part inferior, sovent mesclant la calç amb almànguena per tal d’obtenir un color més resistent al fum. Sobre els terrats, les xemeneies poden ser de diferents tipus, encara que gairebé sempre són molt baixes i de vegades tot just arriben a sobresortir del nivell del terrat. Així, no és estrany que amb tal finalitat, s’aprofitin olles rompudes col·locades boca avall. Altres vegades, quatre o més pedres o lloses de marès posades de caire, formen un quadre que en els casos més simples pot restar descobert i, per tant, sense protecció davant l’entrada de la pluja. En canvi, quan la xemeneia té coberta, aquesta pot acabar en punta o ser plana. En qualsevol cas aquest element sempre sol emblanquinar-se. 2cuina de fora A la casa pagesa és el lloc on hom sol preparar i cuinar els aliments durant el dia. Es tracta d’un conjunt format pels fornells i altres elements habituals de la cuina, que sovent se situa a l’exterior del casament en un lloc arrecerat, encara que de vegades es pot trobar sota el porxet o en un petit àmbit o casa construïts amb aquesta finalitat. A Formentera la cuina se sol situar dins del mateix porxo, ocupant un dels caps del rectangle. Generalment tenen un o dos fornells centrats respecte del mur, que és un dels costats curts del porxo. Entre aquestos fornells i la paret ben bé sempre hi ha una gran llosa dreta que evita que l’escalfor del foc faci malbé la paret. El forn sol estar banda fora, amb la boca oberta cap al tancó del casament. 3cuina econòmica Aparell escalfador de ferro consistent en un fornet i un nombre variable de fornells, habitualment dos o tres, sota els quals es troba el lloc on es crema la llenya o el carbó; està proveït d’una porteta que permet tancar-lo i per sota es troba un receptacle que recull les cendres. Cada fornell té uns cercles metàl·lics que, afegint-ne o llevant-ne, permeten ajustar-hi olles i paelles de diferents mides amb la finalitat de reduir la pèrdua de calor. A més a més, una clau que controla el tir del tub de la xemeneia, així com comportes que regulen l’admissió d’aire, permeten regular la intensitat del foc i, per tant, la temperatura de cocció dels aliments. En conseqüència, el sistema suposà en el seu moment un estalvi de la quantitat de llenya necessària per cuinar comparat amb els sistemes anteriors, raó per la qual se li afegí l’adjectiu d’econòmica. [AMB]
2. DIAL fig En l’àmbit dels pescadors de la costa NW de l’illa d’Eivissa hom designa amb el nom de cuina les cavitats de la roca que, a causa de la humitat i de diversos fongs, presenten una coloració molt fosca o negra i serveixen de senya o de monjoia dins la mar. [ERM]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments