cucanya

cucanya f JOC/CULT POP Joc que es feia per celebrar certes festes assenyalades. A Vila es feia per la festivitat de Sant Salvador, el 6 d’agost al cap del “Muro”. Consistia a posar un pal horitzontal, ensabonat amb sabó moll, que sortia de la proa d’una barca grossa com les dedicades a la pesca de bou. Al cap del pal es posava una banderola i els al·lots havien d’anar caminant sobre aquest pal per aconseguir-la. Quan queien, evidentment, ho feien a la mar i les rialles i el bany estaven assegurats. Com a premi al guanyador se li donava un ànec, un gall, una botella de cava, etc. També s’acostumava a fer alguna amollada d’ànecs i el nedador que l’agafava se’l quedava com a premi. [NRB] A Sant Antoni de Portmany i coincidint amb la festa major del dia de Sant Bartomeu, el 24 d’agost, hom recorda de temps antic que la cucanya per excel·lència era el pal ensabonat que era col·locat al mollet Vell, a l’extrem del qual es clavava una bandereta que els participants havien d’aconseguir agafar; la gran majoria dels qui ho intentaven patinaven i anaven a l’aigua, però els guanyadors podien aconseguir algun canet, i en altres temps, un pollastre. També hi havia altres jocs i entreteniments com rompre olles plenes d’aigua, d’arena, de cendra, de paperina, de monedes, de caramels, de serradís, de xocolata; al participant, se li tapaven els ulls amb un bon mocador, se’l feia rodar per marejar-lo i se li donava un mànec d’aixada, amb el qual fent punteria havia de trencar l’olla. Altres jocs que hom recorda són les carreres de cintes: les cintes de colors eren molt ben enrotllades, amb una argolla a l’extrem, al llarg d’un fil que anava de banda a banda i els participants, en bicicleta, amb un pic de palmera a una mà i sense posar peu a terra, anaven passant per davall les cintes intentant enganxar-les i guanyava premi qui més cintes aconseguia. Altres jocs tenien un caràcter més esportiu, com són ara carreres de sacs, carretons, a peu coix, parelles amb els peus lligats, potes d’ase, estirar corda. No mancaven proves esportives que requerien un esforç superior com la natació, al llarg d’un tram que anava del mollet de cas Xileno al moll Vell, de piragües i xalanes al rem, que anaven i tornaven del moll Vell a sa punta des Molí, i també hi havia regates de bots a la vela. [MTT]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments