crustacis

crustacis m pl ZOOL Artròpodes mandibulats que presenten dos parells d’antenes, apèndixs birramis i respiració branquial. Són marins, d’aigua dolça i, excepcionalment, terrestres.

El cos presenta un nombre de segments variable i tres regions definides: cefàlica (cèfalon), toràcica (perèion) i abdominal (plèon), l’últim segment de la qual s’anomena tèlson. Es consideren formes més evolucionades les que presenten les característiques següents: un més gran nombre de segments a la regió cefàlica, encara més si estan protegits per una closca; una diferenciació clara entre les tres regions del cos; igualment pels apèndixs de les diverses regions del cos; la pèrdua de segments primitius.

La grandària dels crustacis és molt variable i normalment fluctua entre menys d’1 mm i més de 0,5 m, però excepcionalment (algunes espècies de crancs japonesos) pot arribar a 5,5 m d’envergadura. El color oscil·la normalment entre el vermell i el groc. Els apèndixs dels crustacis són birramis, a excepció de les antènules, unirràmies, i segons la morfologia que presenten poden ser de dos tipus: estenopodials, normalment amb funció marxadora i respiratòria, o filopodial, de forma laminar i amb funció natatòria i respiratòria. A cada segment del cos li correspon un parell d’apèndixs, que adquireix funcions específiques que es relacionen amb modificacions definides. Al cèfalon hi ha dos parells d’antenes, un parell de mandíbules i dos parells de maxil·les; en el perèion, els pereiopodis, locomotors en principi, dels quals fins a tres parells anteriors poden transformar-se en maxil·lípedes que ajuden a captar l’aliment; i en el plèon els pleopodis, nedadors i que poden presentar modificacions diverses. En els grups de crustacis superiors es distingeix una aleta anal en forma de ventall, que està formada per l’últim segment del cos (tèlson) juntament amb l’últim parell de pleopodis (uropodis). El tegument dels crustacis pot arribar a ser molt dur; presenta una gran quantitat de quitina i a més està impregnat de sals, sobretot carbonats i fosfats. El color de l’animal pot ser causat per pigments del mateix tegument o bé per cromatòfors de l’epidermis.

Quant a l’organització interna, els crustacis presenten un aparell digestiu amb les tres parts típiques: estomodeica, que comprèn la boca, l’esòfag amb unes cambres que presenten estructures quitinitzades i musculatura potent i que pot donar lloc a un veritable molinet gàstric; intestinal, amb gran quantitat de cecs i a la qual va a parar la secreció de l’hepatopàncrees, i proctodeica, formada pel recte i l’anus.

El sistema nerviós central és constituït per un cervell i una cadena ganglionar ventral que va inervant els diversos apèndixs; hi ha també un sistema nerviós autònom que inerva sobretot el tub digestiu i el cor. Quant als òrgans sensorials, poden observar-se ulls simples i compostos, aquestos últims sèssils (edrioftalmes) o pedunculats (podoftalmes), estatocistos antenulars i òrgans quimioreceptors de tipus olfactiu.

L’aparell respiratori és sempre branquial; les adaptacions a la vida amfíbia s’han aconseguit de dues formes, per disminució de la grandària de la brànquia i vascularització de la cambra branquial (amfípodes i decàpodes) o per modificació de l’endopodi de l’apèndix en brànquia i de l’exopodi en element protector (isòpodes).

L’aparell circulatori consta de cor, situat a l’interior del pericardi i del qual surten artèries que van a parar als hemocels; de les brànquies s’originen venes branquials que porten la sang al cor.

L’aparell excretor està format per glàndules antenals o maxil·lars, que mai no coexisteixen en els adults; és comú en tots els grups l’excreció d’amoníac, funció a la qual poden contribuir les brànquies.

L’aparell reproductor és format per un parell de gònades parcialment fusionades; en general hi ha sexes separats. El desenvolupament és larvari amb estadis successius que reben el nom de naupli, metanaupli, zoe, metazoe i misis, i és de tipus palingenètic; el naixement es produeix en fase de naupli en les formes primitives i en fase de zoe en les més evolucionades.

La muda és un fenomen característic dels crustacis que es presenta regularment a fi de fer possible el creixement de l’animal, de forma estacional o en moments determinats, per exemple abans de l’aparellament en el cas de les femelles.

Des del punt de vista sistemàtic, la classe dels crustacis va dividir-se inicialment en entomostracis i malacostracis, com a sinònims de crustacis inferiors i superiors respectivament. Actualment, a causa del descobriment recent de diversos grups, la sistemàtica és encara en fase de revisió, però el terme entomostracis ha deixat de tenir categoria taxonòmica i únicament s’aplica per designar els crustacis no malacostracis. Una classificació bastant acceptada és la que, sense tenir en compte els grups exòtics, divideix la classe dels crustacis en les subclasses següents:

branquiòpodes, de vida lliure, ulls compostos i un mínim de 4 parells de pereiopodis de tipus fil·lopodial; ostràcodes, lliures, amb una closca bivalva amb múscul aductor; mistacocàrides, petits, marins, amb 2 parells de pereiopodis com a màxim, perèion soldat en part al cèfalon però deixant un mínim de 4 segments lliures i 6 segments al plèon; copèpodes, lliures o paràsits, sense ulls compostos ni closca, amb 6 parells de pereiopodis i sense apèndixs pleopodials; branquiürs, paràsits temporals de peixos, amb ulls compostos, boca xucladora, expansions cefàliques que formen la closca, plèon insegmentat i sense apèndixs; cirrípedes, fixos en estat adult, hermafrodites, generalment sense ulls, closca que envolta tot el cos i 6 parells d’apèndixs al perèion; i malacostracis, sempre amb 21 segments i 19 parells d’apèndixs, fase de naupli intraovular i una gran importància ja des del punt de vista quantitatiu, amb més de 22.000 espècies, que s’agrupen en 6 superordres, els fil·locàrides, els hoplocàrides, els sincàrides, els pancàrides, els peracàrides i els eucàrides, que inclouen els decàpodes, grup que es considera el de més èxit evolutiu a causa de la seua gran diversificació.

En solen aparèixer fòssils a tots els terrenys. [JCE]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments