cranca

cranca f

1.
ZOOL [Maja squinado, família dels màjids, infraordre dels braquiürs, subordre dels pleociemats, ordre dels decàpodes] Espècie de cranc de grandària considerable, amb closca en forma de pera i relació longitud/amplada variable entre 0,9 i 1,3. Són habituals les grandàries de 18 o 19 cm en cada una d’aquestes dimensions.

La closca presenta dues espines més o menys llargues i divergents al front. Els marges laterals porten una sèrie d’espines molt evidents. En proporció al cos, els pereiopodis, o potes marxadores, no són massa robustos, i acaben tots ells en una ungla llevat del primer, acabat en una pinça poc potent.

L’espècie presenta un grau de calcificació molt notable. Ventralment, el plèon o regió abdominal mostra una forma arrodonida bastant convexa que, en les femelles, dóna cabuda a grans masses d’ous de color taronja durant l’època de reproducció, d’abril a agost. El dimorfisme sexual és poc marcat: els mascles presenten els pereiopodis més llargs que les femelles i són més estilitzats. Color vermellós.

L’espècie és herbívora i es troba generalment als fons arenosos amb vegetació. L’àrea de distribució és atlantomediterrània i viu fins a 50 m de profunditat. És una espècie molt apreciada gastronòmicament i és la base d’algun dels plats típics de la cuina pitiüsa, com l’arròs amb cranca.

1 cranca de fonera cabrot de fonera.

2 cranca peluda [Eriphia verrucosa, família dels xàntids, infraordre dels braquiürs, subordre dels pleociemats, ordre dels decàpodes] Espècie de cranc d’aspecte molt robust, amb quelípeds asimètrics molt potents i plens de grànuls, i cos i pereiopodis recoberts d’una pilositat grossa molt característica.

Presenta closca hexagonal amb els marges anterolaterals més curts que els posterolaterals i quadre bucal quadrangular, amb l’endostoma amb una quilla completa a cada costat; la superfície de la closca és quasi plana. Les òrbites dels ulls estan tancades totalment, excloent les antenes. La grandària de la closca pot arribar a 5 cm de longitud i 7 cm d’ample. Les femelles estan en fase ovígera els mesos de maig a agost. El color és bru rogenc, amb taques grogues i protuberàncies molt fosques, en especial als quelípeds.

És una espècie depredadora molt activa, que ataca bàsicament altres crustacis. Viu als forats de les roques, molls i esculleres de ports, des del nivell de la mar fins a 10 m de profunditat. Presenta distribució atlantomediterrània i és molt comuna al litoral pitiús. Encara que no es captura amb finalitat comercial, és força apreciada per la gent de la mar. [JCE]


2.
DIAL fig Es diu despectivament d’una dona que es mou amb dificultat o que és prima i lletja.


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments