cranc

cranc m
1. ZOOL Nom comú dels crustacis decàpodes braquiürs . 1cranc aranya [Inachus dorsettensis, família dels màjids, infraordre dels braquiürs, subordre dels pleociemats, ordre dels decàpodes] Espècie de cranc de petita grandària amb closca amb un rostre prominent, la qual cosa fa que tengui una silueta triangular, més llarga que ampla (20 per 10 mm). La regió gàstrica de la closca té 4 tubercles disposats en fila transversal. El marge orbitari no presenta espines fortes ni agudes. Els pereiopodis són molt llargs i prims, el segon té fins al triple de la longitud de la closca; per això rep la denominació de cranc aranya. L’artell basal de les antenes és llarg i prim. No hi ha plaques esternals en cap dels dos sexes. Els quelípeds són molt més curts i robustos que la resta de pereiopodis. Presenta un color molt clar, lleugerament ataronjat. Les femelles ovígeres són presents en març i des del juliol fins al setembre. La seua distribució és atlantomediterrània. La localització batimètrica arriba fins als 500 m de fondària i viu entre les algues, tentacles de les anemones i damunt els corals. [JCE] 2cranc d’algues [Acanthonyx lunulatus, família dels màjids, infraordre dels braquiürs, subordre dels pleociemats, ordre dels decàpodes] Espècie de cranc de petita grandària, amb closca de forma quadrangular per darrere del rostre. Presenta una protuberància setífera als propodis dels pereiopodis que forma, juntament amb el dactilopodi, una falsa pinça. L’artell basal de les antenes és curt i robust, de forma triangular i truncat al seu extrem. La closca presenta una longitud d’aproximadament 15 mm (com a màxim, 20) i és bastant més llarga que ampla. Els quelípeds són més robustos en el mascle que en la femella i sempre són més curts que els pereiopodis. Les femelles ovígeres s’observen des del maig fins al setembre. El color és verdós o marronós. La seua distribució és atlantomediterrània. Viu en superfície o a molt poca fondària, entre les algues, en especial Cystoseira. 3cranc d’arena [Liocarcinus depurator, família dels portúnids, infraordre dels braquiürs, subordre dels pleociemats, ordre dels decàpodes] Espècie de cranc amb closca de silueta poligonal que presenta superfície desigual, amb línies transversals rugoses. El cinquè parell de pereiopodis presenta propodi i dactilopodi dilatats, en forma de paleta natatòria. Els pereiopodis 3-5 no presenten pilositat al marge anterior del meropodi i tenen el dactilopodi prim. Els quelípeds són robustos i lleugerament asimètrics. L’endostoma del quadre bucal presenta una quilla a cada costat. El front de la closca no està projectat cap endavant i presenta solament 3 dents molt agudes. La closca arriba a unes dimensions de 40 mm de longitud per 52 mm d’amplada. És de color molt clar, beix marronós al dors i blanquinós ventralment. Les femelles ovígeres són presents durant tots els mesos de l’any. És una espècie de distribució atlantomediterrània molt abundant des de poca fondària fins a 300 m. Les barques de bou la capturen regularment sobre fons arenosos. És poc apreciada gastronòmicament però, això no obstant, es comercialitza als mercats, generalment amb el nom de cranc de sopa. 4cranc de boques negres [Xantho poressa, família dels xàntids, infraordre dels braquiürs, subordre dels pleociemats, ordre dels decàpodes] Espècie de cranc de poca grandària, que presenta closca de forma hexagonal, sense rostre prominent. La superfície de la closca és llisa, poc granulosa i amb lòbuls poc marcats. El marge posterior de l’última dent lateral de la closca té forma de quilla aguda. Tots els pereiopodis estan adaptats a la marxa, és a dir, el cinquè parell no és natatori; a més, tots els parells són robustos i de longitud similar als quelípeds, sense pèls. La grandària de la closca pot arribar a 25 mm de longitud i 40 mm d’amplada. El color és gris o bru clar. Les femelles ovígeres s’observen de maig a setembre. És una espècie de distribució atlantomediterrània, molt comuna a platges de grava fina i pedres, fins a 10 m de profunditat. 5cranc de fang [Carcinus mediterraneus, família dels portúnids, infraordre dels braquiürs, subordre dels pleociemats, ordre dels decàpodes] Espècie de cranc amb closca hexagonal, lleugerament més ampla que llarga, i llisa. El cinquè parell de pereiopodis presenta propodi aplanat però amb dactilopodi a penes dilatat i lanceolat, no natatori. Els quelípeds són robustos i lleugerament desiguals. L’endostoma del quadre bucal no presenta quilles. Els segments 3-5 del plèon del mascle estan soldats i l’orifici sexual masculí es troba al coxopodi del cinquè pereiopodi. Les dimensions màximes que ateny la closca són aproximadament 49 mm de llargada i 63 mm d’amplada. El color és verdós. Les femelles ovígeres s’observen al gener i a l’abril. És una espècie de distribució atlantomediterrània molt freqüent al litoral, en fons tous, fangosos, i aigües superficials. Fins fa pocs anys era molt abundant al port d’Eivissa, dalt de la Barra . 6cranc reial [Calappa granulata, família dels calàpids, infraordre dels braquiürs, subordre dels pleociemats, ordre dels decàpodes] Espècie de cranc que presenta la cavitat bucal triangular. Els primers segments del plèon no són visibles per darrere la closca, que és fortament convexa i arrodonida per davant. L’esternó és estret i la femella presenta el plèon amb tots els segments lliures. Els quelípeds són molt amples i mostren la palma amb una cresta dentada en el marge superior; ambdós quelípeds són de grandària similar. Els dos últims parells de pereiopodis són normals i no presenten cap modificació. Les femelles no tenen el primer parell de pleopodis. La grandària de la closca arriba als 7 cm de longitud i 9 cm d’amplada. La coloració és groguenca amb taques vermelles. S’observen femelles ovígeres durant els mesos de juny, agost i setembre. La distribució és atlantomediterrània i l’hàbitat preferent són els fons d’arena, des de 30 a 150 m de profunditat. És una espècie bastant comuna, freqüent als mercats i ben apreciada. Es coneix també amb el nom de pessic. 7cranc sabater [Pachygrapsus marmoratus, família dels gràpsids, infraordre dels braquiürs, subordre dels pleociemats, ordre dels decàpodes] Espècie de cranc petit, amb closca quadrangular sense rostre prominent i front sense escotadura per les antènules; a més, s’hi poden observar dues dents laterals postorbitàries. La base del plèon del mascle ocupa tot l’espai que separa les coxes del cinquè parell de pereiopodis. El tercer parell de maxil·lípedes els té separats entre si, de manera que no tanquen completament el quadre bucal. Els quelípeds són desiguals i més robustos que la resta de pereiopodis; d’aquestos, el cinquè parell és normal, no modificat. La grandària de la closca arriba als 35 mm de longitud i 40 mm d’amplada. Les femelles ovígeres són visibles de maig a juliol. La coloració és fosca i variable; dorsalment és propera al negre, amb taques grogues i verdoses, i ventralment és clara, de color blanquinós. La distribució és atantomediterrània. L’hàbitat és divers, des de molls i esculleres de ports fins a pedres del litoral i roques de la costa, sempre al nivell de la mar, fins i tot superant moltes vegades la línia de plenamar. La dieta és omnívora. És l’espècie de cranc més comuna i abundant del litoral pitiús. 8cranc de vellut cabrella. 9cranc vermell [Geryon longipes, família dels geriònids, infraordre dels braquiürs, subordre dels pleociemats, ordre dels decàpodes] Espècie de cranc que presenta closca hexagonal, sense rostre prominent. Els peduncles oculars són curts i forts. Té l’endostoma del quadre bucal sense quilles. Els pereiopodis són prims i de longitud superior als quelípeds, asimètrics; tots els parells de pereiopodis estan adaptats a la marxa, o sigui, el cinquè parell no és natatori. El cos és llis i no presenta pilositat. El color va del vermell intens al color teula. Les femelles ovígeres són visibles en abril i maig. És una espècie de distribució atlantomediterrània, que viu a més de 300 m de profunditat, i és l’únic braquiür mediterrani que supera els 1.000 m. És capturat amb arts d’arrossegament i és molt comú i apreciat als mercats, on arriba sovent viu i amb una gran vitalitat.
2. DIAL fig Es diu, despectivament, d’una persona que es mou amb dificultat. [VMS]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments