collar

collar m CULT POP 1 Corretja, cadena, etc., que es posa al voltant del coll d’alguns animals per poder-los tenir subjectes o penjar-hi un picarol. 2 Ornament de metall noble que es posa al voltant del coll amb funció ornamental i també s’ha destacat el seu caràcter magicoprotector especialment els exemplars de coral , en els quals podien intercalar-se grans , abellotes o granets i d’altres matèries ( cristall i pedres de llet), dels quals a voltes penjaven extrems de plata —com joies i medalles —, de peltre o del mateix coral ( branca i maneta). En funció de la proporció en què apareixen unes i altres matèries, aquestos fils es descriuen com de coral, de coral i cristall o de cristall i coral, donant pas als configurats exclusivament per cristall. Aquestos fils també podien presentar una participació variable d’augustins, arribant, en ocasions, a parlar-se de tot el conjunt amb la veu augustinada . A un inventari d’una casa del quartó de Portmany del 1737 apareix un collar amb grans de cristall i coral i de coral amb una branca de coral. Fins a la darreria d’aquell segle s’ha pogut comprovar el costum d’associar un collar de coral amb un altre de coral i cristall, com ja s’havia constatat anteriorment a diversos documents. D’aquesta relació del coral amb el cristall són joies testimoni algunes augustinades que han arribat fins als nostres dies integrades en les emprendades de plata i coral. Els collars de coral i plata estan testimoniats per primera vegada també en el s XVIII, al quartó de Santa Eulària i a l’any 1763 correspon un collar de sis ylos de coral con dos Joitas, y una ramita de coral con encaste de Plata, que figura vora altres dos collars. Ja en els nostres dies, Macabich i Tur Riera afirmaren que les dones vestides amb gonella d’estamenya negra lluïen sobre el bust un llarg collar que, segons altres notes descriptives d’I. Macabich, generalment era de coral i plata, i que es portava penjant del coll i lluint les voltes sobre el pit. En aquest sentit —pel que fa a les joies que la tradició ha mantengut fins ara a Eivissa—, cal assenyalar la disposició com a collar que mostra algun rosari de plata i coral en les emprendades fetes amb aquestes matèries, encara que el més usual en aquest cas sigui la seua col·locació com a pectoral, com succeeix amb la major part de les prendes que configuren aquestos conjunts ornamentals. Estan testimoniats els collars de coral, cristall i plata; n’apareix un a un document de 1737 sobre una casa del pla de Vila, del qual es diu que té grans de cristall, de coral, una medalla de plata i una imatge del Pilar de peltre, descripció que resulta singularment explícita. Hi ha un altre exemple de l’any 1763 en un inventari d’una casa de Santa Eulària i encara un altre de Portmany l’any 1776. Per altra banda, altres dos exemplars de coral i cristall, localitzats ambdós en el quartó de Santa Eulària, mostren la seua relació amb els collars d’augustins, a la darreria del mateix s XVIII. Dels exemplars conformats exclusivament per fileres de cristall n’hi ha testimoni en un registre notarial de 1737 d’una propietat del pla de Vila. També es descriuen com collars de cristall algunes augustinades, si bé el més correcte és referir-s’hi, simplement, com a filades —tal com es ve indicant— per la seua disposició sobre el pit com a pectoral. Els collars de cristall i plata també estan documentats en el s XVIII, com el format per abellotes de cristall, segurament amb una medalla de plata a l’extrem, localitzat al quartó de Santa Eulària; ara bé aquest és l’únic exemplar d’aquesta tipologia reconegut fins ara en la tasca d’arxiu. Igualment són coneguts els collars de nacre, segons Joan Castelló Guasch la gonella d’estamenya negra ornava el seu pit amb un collar de coral o nacre i plata, a més de la joia. Confirma aquest comentari la localització d’una augustinada de nacre, associada amb una emprendada de plata i coral, en una casa del barri de la Marina . Una casa on, a més, es va recollir oralment la informació que aquesta augustinada estava especialment indicada per a la cerimònia de la primera comunió. Si en un passat les cintes que rematen els seus extrems —unint les diverses filades entre si— es devien fermar per darrere el coll, en l’actualitat només s’hi ha reconegut una missió ornamental, en fixar-se els extrems de l’augustinada al mantó, de manera similar a com ho fa habitualment el cordoncillo en l’emprendada d’or. De 1715 daten dos collars de plata possiblement configurats per enfilalls d’aquest metall, independentment que tenguessin o no extrems o penjarolls del mateix material. Apareixen registrats després de la mort del magnífich Juan Rubián que vivia a ca l’Ardiaca. El seu és un inventari amb característiques pròpies, que s’individualitza dels habituals a l’illa. Al contrari, sí que hi ha àmplia constància en el costumisme eivissenc del protagonisme que podien adquirir aquestos extrems dels collars. En tot cas, en la descripció que va fer A. Ferrer de Ruiz Narváez de l’emprendada eivissenca, s’afirma que la dona vestida amb gonella d’estamenya negra, solia dur un meritori collar de plata i una cadena de la qual penjava l’obligat reliquiari, a més de dur a la mà un magnífic rosari de coral i filigrana, també de plata. Hi ha, a més, la possibilitat que, ocasionalment, es pogués designar el cordoncillo amb el nom de collar de plata. Hi ha collars que tenen una missió eminentment ornamental, mentre que als anteriors se’ls atribueix una funció magicoprotectora. En aquest grup figurarien fonamentalment els exemplars de perles i els d’or, igualment associables entre si, i amb robins. Els collars de granat són d’escassa representativitat en els usos indumentaris d’Eivissa, segons es dedueix del fet que només se n’ha identificat un exemplar en el buidatge documental. El collar de divuit i dinou grans d’or que apareix en un inventari del primer quart del s XVII corresponent al quartó de Portmany i revesteix un interès molt especial. Deixant de banda l’escaló intermedi que representa la troballa d’algun exemplar amb paral·lels del s XVIII, la popularització a l’illa dels collars exclusivament conformats per enfilalls d’or no s’ha documentat fins a uns 250 anys després, quan se’n troben nombrosos exemplars. Generalment apareixen taxats i sorprèn la diferència de preu entre exemplars de semblant número de grans, probablement atribuïble a la mida d’aquestos grans, que tendien a apetitar-se en ser usats com a collarets. Aquesta diferenciació no exclou la possible relació d’aquestos collars o collarets amb els extrems o penjarolls de caràcter religiós ( creu o santcrist i joia). Els collars de perles són presents a la documentació, concretament al començament del s XVII pertany un registre en què apareix un collar de «sis cames de perles menudes», amb «una creu d’or amb quatre perles grans», d’una propietat de la vila d’Avall. Al s XIX es fa esment dels collarets de perles, grup en el qual destaca la quantitat de cinc exemplars, que figura en un inventari practicat el 1850 a una casa del poble de Sant Joan. En aquest context rural ja es constaten collars de perles, en el s XVII. Del s XVIII daten tres collars de perles “a ús dels ciutadans”, en els quals s’intercalen els robins, i en alguna ocasió grans d’or grossos, així com una joieta d’or a l’extrem. [LMP]
2. NÀUTcollar de raca. Anell format per un bastard o més d’un, que enfilen uns abartrells ( abartrell), usat per fermar una perxa a un pal i facilitar-ne el moviment. [APC]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments