col

col f BOT
1 [Brassica oleracea, varietats capitata i bullata o sabauda, família de les crucíferes] Les cols es consideren dues varietats botàniques de Brassica oleracea. Brassica oleracea var. capitata, que inclou totes les cols de fulla llisa, i Brassica oleracea var. bullata o var. sabauda, que engloba les cols de Milà o de fulla arrissada (col llombarda quan és de color morat).

Les cols deriven d’una planta silvestre anomenada Brassica sylvestris, originària de la regió mediterrània i de les costes de la Gran Bretanya. Ja era cultivada pels egipcis 2.500 anys abans de Jesucrist.

Són plantes bianuals, d’arrel pivotant amb nombroses arrels laterals. Les tiges creixen erectes i prenen consistència llenyosa. Les fulles són grans i carnoses, de color verd, glauques o vermelloses. Poden ser aspres al tacte i arrissades. Les fulles terminals tenen una disposició abraçadora i formen uns cabdells que embolcallen l’àpex terminal. En aquestes fulles s’acumulen substàncies de reserva que, si la planta no és collida, seran emprades durant el segon any en la floració i la fructificació.

S’adapten bé a molts de climes diferents. En general prefereixen climes humits i temen la sequera. Hi ha cols d’hivern i d’estiu. Les primeres resisteixen el fred i les segones la calor. Els agraden els sòls profunds, permeables i rics en calci. Se’n fa un planter de llavor i cinquanta dies després es transplanten les plàntules al terreny, en fileres de separació variable (50 a 80 cm).

Algunes de les varietats que s’han cultivat a Eivissa i Formentera són: Set setmanes d’estiu petita (col de Milà), la Valenciana (col de fulla llisa), la Brun Swich (col de fulla llisa), etc. [CGV]

2 col de pinya pinya de colo coliflor.

Descàrregues

Col·laboradors