clavari

clavari m HIST Oficial de l’antiga Universitat . S’elegia per sorteig, pel sistema d’insaculació, l’anome-nat règim de sac i sort . Segons el Règim de l’any 1454, firmat per Joan de Navarra, germà d’Alfons IV el Magnànim , el càrrec era un any del sac de mà major i l’any següent del sac de mà mitjana, i era elegit després del de jurat . La condició que s’exigia era la de saber llegir i escriure. Les modificacions que es varen fer del Règim de Sac i Sort els anys següents (1456 i 1461) no afectaren aquest ofici. Les seues obligacions i competències eren, entre d’altres, pagar els salaris als oficials i mercenaris de la Universitat (fins al 1686), proveir i vendre als particulars de l’illa determinats productes que eren de la seua responsabilitat, com l’oli i l’arròs, i cobrar certs drets com el del florí per bóta, el dret de captius i el de l’estanc del tabac . Era el responsable, així mateix, d’una sèrie de despeses, com la d’invertir cada any 40 lliures en obres, pagar les despeses del barcarès i de les tres visites que havien de fer els jurats, obligatòriament, als estanys. A més, rebia 70 lliures per als pagaments que li ordenaven els jurats. Una altra obligació curiosa era la de fer fer la cera que necessitava la Universitat per a les seues celebracions i els seus actes. Finalment, era qui portava les despeses de totes les festes (dia del Corpus, Sant Joan, Sant Ciriac, Sant Roc, Sant Bastino, Sant Cèsar i Sant Vicent Ferrer) per a les quals no podia sobrepassar les quantitats establertes. A partir de les Reials Ordinacions del 1663 també es feia càrrec de les competències de l’ofici de municioner , que desapareixia. El municioner prenia cura de la pólvora i el plom, així com de les armes que tenia la Universitat; havia de tenir-ne compte i, en cas de no tenir-los en bones condicions, havia de pagar una multa (que era l’establert sempre en cas de no compliment de les obligacions del càrrec). Havien de presentar comptes als racionals cada dos mesos, en presència dels jurats, que eren els que en supervisaven la feina (com la de tots els altres oficials). Una vegada comprovat tot, lliurava els sous al bosser ). Així mateix estava establert que els clavaris eren els que havien de pagar les despeses que ocasionaven la promulgació i l’aplicació de les Ordinacions esmentades. Arran de les de l’any 1686 (ratificades i editades per l’Ajuntament de la Vila l’any 1751), es produïren alguns canvis, ja que a partir d’aleshores el clavari no seria qui pagaria els salaris als oficials i mercenaris, sinó que aquesta competència passava al bosser. A les Ordinacions s’establia també el seu salari, que en les dates esmentades era, anualment, de 16 lliures, 13 sous i 4 de billó. Les dietes (tan sols podien cobrar-ne una al dia) eren de 5 sous. A L’Arxiu Històric d’Eivissa (AHE) es troben els llibres del clavari o del clavariatge des del 1373 fins al 1786. [FTR]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments