civitas fœderata

civitas fœderata f HIST Ciutat federada. Situació jurídica de la ciutat d’Eivissa després d’haver subscrit un fœdus, és a dir, un pacte de federació amb l’Estat romà.

La federació era una figura jurídica que regulava la relació d’una determinada ciutat amb Roma, mitjançant un fœdus subscrit per ambdues parts. Aquesta fórmula va ser molt utilitzada en l’annexió dels territoris itàlics pels romans.

En principi hi havia dos tipus de pactes: el fœdus quus o igualitari, en el qual les dues parts es consideraven iguals, i el fœdus iniquus o pacte desigual, pel qual la ciutat federada es comprometia a reconèixer la maiestas (autoritat) del poble romà i quedava jurídicament obligada a obeir les ordres del seu govern (senat), esdevenint un aliat no autònom de Roma. Això no obstant, amb el temps, àdhuc aquelles que havien subscrit un pacte d’igualtat acabaren en la pràctica perdent la seua sobirania.

Les ciutats federades solien estar exemptes dels impostos ordinaris i fora de la jurisdicció dels governadors provincials, és a dir, gaudien d’un innegable marge d’autonomia interna, però el pacte solia comportar un altre tipus de càrregues, com l’obligació de donar determinats béns o serveis als romans, que generalment eren prestacions de tipus militar, i en tots els casos prohibia expressament el desenvolupament d’una política exterior independent.

En aquest sentit, un fœdus esdevé una eina jurídica de control i domini molt efectiva, ja que si bé atorgava certs drets, creava també unes obligacions i unes limitacions que la part afectada no pot deixar de complir. Cal, doncs, no veure’l com un tracte de favor fruit de la benvolència romana, com fan aquells autors que consideren la conquesta i dominació pels romans com un avenç per als pobles dominats, sinó com un veritable instrument de l’imperialisme romà per sancionar i legitimar jurídicament unes relacions desiguals, completament desfavorables per a la part més feble.

Que Ebusus va ser una ciutat federada de Roma se sap per un text de Plini el Vell (Hist Nat III, 76), que és l’únic testimoni conegut d’aquest fet. Però, malgrat la seua singularitat, no hi ha raons per dubtar de la seua fiabilitat. Les dades fornides per aquest escriptor, mort a causa de l’erupció del Vesubi del 79 dC, corresponen, més o menys, a la situació del seu temps o d’una mica abans, i estan basades en fonts fiables, així com en el seu coneixement directe del país, ja que ell mateix havia estat procurador de finances a la província Tarraconensis.

Es pot assumir, doncs, que Eivissa era una ciutat federada durant les dues darreres dècades abans del canvi d’era i els tres primers quarts del s I dC, fins que va esdevenir un municipi llatí ( Municipius Flavius Ebusus) per l’aplicació del decret de Vespasià de l’any 74 dC.

Malauradament, però, si se sap en quin moment, aproximadament, Eivissa va deixar de ser ciutat federada, no se sap, en canvi, quan va començar a ser-ho, ja que ni Plini ni cap altra font no donen la data en què va subscriure’s el seu fœdus. Diversos autors han apuntat com a dates probables l’acabament de la Segona Guerra Púnica, el 201 aC, la destrucció de Cartago que va posar fi a la Tercera Guerra Púnica, l’any 146 aC ( guerres púniques), o la conquista de les Balears per Quint Cecili Metel , el 123 aC, mentre que altres no en descartarien fins i tot de posteriors.

Realment, però, aquest és un dels grans problemes de la història antiga de les Pitiüses que la investigació encara té pendent de solució. [BCR]

Descàrregues

Col·laboradors