civada

civada f BOT [Avena sativa, família de les gramínies] Planta originària d’Europa i de la Xina. Es va començar a cultivar més tardanament que el blat, fa uns 2.000 anys. També és anomenada, més genèricament avena.

Es pot parlar d’avenes procedents de tres diferents centres geogràfics: Avena sativa, civada cultivada procedent del nord d’Europa i origen de la major part dels genotipus europeus; Avena byzantina, espècie cultivada de la qual deriven els tipus mediterranis, que també rep el nom d’avena roja silvestre. Aquestes avenes són hexaploides (amb 21 cromosomes), i se suposa que deriven de les avenes diploides (amb 7 cromosomes) i tetraploides (amb 14 cromosomes).

És una planta herbàcia anual de color verd blavós intens, que pot fer entre els 55 i els 150 cm d’alçada. L’emissió d’arrels adventícies és menor que en el cas de l’ordi, però el sistema radicular és més profund. Les nombroses fulles presenten la beina amb una lígula reduïda que no té aurícules. La inflorescència és una panícula estesa o unilateral. Les espiguetes són grans, generalment amb dues glumes que recobreixen completament dues flors fèrtils i una d’estèril, més petita i cargolada en forma d’espiral. A cada espigueta surten en collar dos o tres grans vestits, de color blanc, negre o roig. La glumeta inferior té una aresta dorsal que a la part inferior del gra fa com una barra petita, que és la resta del raquis.

És una planta autògama com el blat i l’ordi. La civada és una planta ben adaptada a les climatologies temperades i càlides. Les varietats mediterrànies necessiten menys aigua que les europees. Prefereix els sòls argilosos i lleugerament àcids.

La civada o avena d’hivern, que és la que es coneix a les Pitiüses, se sembra d’octubre a gener, segons es produeixin les pluges, normalment entre el 10 d’octubre i el 15 de novembre. Prèviament els camps ja s’han llaurat, generalment a partir de setembre.

Les varietats més utilitzades a Eivissa i Formentera són la civada blanca, la civada negra i roja d’Algèria.

Les varietats autòctones són de canya alta i baix rendiment, propenses a endoblar-se amb la calor, i fan la farina blanca.

La collita es fa des de mitjan mes de maig fins a la primeria de juliol, amb uns rendiments de 1.000 kg per ha. Pot utilitzar-se com a farratge en verd associada a la veça i en l’alimentació humana. Té una baixa quantitat de gluten i s’ha de mesclar amb la farina de blat per fer pa.

Industrialment, es fa servir per fabricar whisky i alguns alcohols, i és un producte auxiliar en elaboració de la cervesa. Té un alt contengut en vitamina E. Antigament es preferien els grans més negres, per ser més fins que els blancs, però avui en dia el color de les varietats no és tan important. [CGV]

Descàrregues

Col·laboradors