cep

cep m
1. NÀUT Travesser de fusta o de ferro que tenen les àncores, especialment les de dos braços, per tal que quedin ben clavades quan la nau fondeja.
2. ARQUEOL Aquest és un sistema d’àncora que esdevengué molt característic ja en l’antigüitat clàssica i que ha perdurat fins a les àncores actuals. La tipologia, però, ha sofert al llarg del temps diferents transformacions. Al litoral de les illes Pitiüses han estat localitzats nombrosos ceps d’àncores d’èpoques púnica i romana. Es tracta de peces de plom, de forma allargada; al mig tenen un anell de secció quadrada i d’una certa amplària que s’ajustava a la canya de l’àncora. Generalment, eren barres de secció rectangular, quadrada o trapezoidal de perfil recte. En algunes variants, els braços del cep eren oblics. En el decurs de les primeres dècades del segle XX es suposava que aquestos ceps de plom, alguns dels quals ja havien estat descoberts aleshores, eren, en realitat, els propis braços de les àncores. Aquesta suposició es va mantenir fins a la descoberta d’una ancora completa, relativament ben conservada, que portava un cep d’aquest tipus, al llac Nemi, prop de Roma en la segona dècada del segle XX. Aquesta àncora corresponia a un dels dos grans vaixells que Calígula (37-41 dC.) havia fet construir per practicar-hi secretament el culte a Diana i que, pocs anys després, Claudi manà enfonsar. Dita àncora era tota de fusta, inclosa la canya i els braços, llevat del cep que era de plom. Existeixen algunes dificultats per precisar la cronologia d’aquestos models d’àncores amb ceps de plom quan es troben aïllades o fora de context, ja que les utilitzaren els grecs i, sense dubte, els fenicis i els púnics, i continuaren en plena vigència durant bona part de l’imperi romà. Després d’aquest període se substituïren progressivament per àncores de ferro. Les troballes fetes a les Pitiüses corresponen majoritàriament a àncores de naus que no pogueren recuperar-les. Són ceps de plom de dimensions molt diferents: n’hi ha que fan una llargària de més de dos metres i un pes superior a la mitja tona mentre que altres tenen aproximadament mig metre de llarg i pesen menys de 25 kg. De fet, les mides i el pes de les àncores està en relació amb les pròpies dels vaixells a què pertanyien. S’han trobat ceps de plom macís i altres en què aquest metall folra una ànima de fusta. [JoRT]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments