cens

cens m GEO/HIST Padró o llistat dels habitants d’un lloc, fet generalment amb finalitats fiscals. 1 cens agrari Cens on es recullen dades sobre la propietat de la terra, l’ús del sòl, la ramaderia i d’altres temes relacionats amb el món agrari. Deixant de banda dades de diferent procedència, però sempre molt parcials, el primer estudi que permet conèixer, en l’àmbit estadístic, com era el món agrari de les illes Pitiüses és el de Casimir Urech, que recull dades referides a l’any 1860. El primer cens agrari de l’Estat espanyol, en el sentit estricte del terme, és de l’any 1962, al qual seguiren els dels anys 1972 i 1982. L’entrada a la Unió Europea va obligar a confeccionar un nou cens agrari l’any 1989, amb el qual es rompé la periodització anterior en què el cens es feia el segon any de cada dècada. Els censos agraris presenten dos problemes, que dificulten la utilització de les dades que proporcionen. El primer, és el constant canvi de criteris entre un cens i el següent, cosa que dificulta la realització de comparacions. El segon fa referència al poc detall que, en alguns casos, s’utilitza per donar la informació. El cas extrem pot ser el cens del 1962, on es consideren com una unitat territorial les illes d’Eivissa, Formentera i Cabrera. A aquestos dos factors caldria afegir les dificultats que representa aconseguir la gran quantitat d’informació, de tipologia variada i difícilment contrastable, que es recull als censos agraris. De tots els realitzats, és potser el de 1989, ja publicat per l’Institut Balear d’Estadística (IBAE) el que presenta unes dades amb un nivell de fiabilitat més elevat. [EPG] 2cens de població Llistat oficial d’una determinada població, que és bàsic per al coneixement d’un territori concret. Els primers censos es feren amb finalitats fiscals, és a dir, per a la recaptació d’impostos. Dins aquesta tipologia, i el s XIII, s’haurien d’incloure els anomenats fogatges, sobre la base dels quals cada casa que tengués béns valorats en més de deu lliures havia de pagar una quantitat determinada cada vuit anys. Les cases eren anomenades focs, en referència a la seua cuina. El problema que presenta aquest tipus de censos és saber quin factor de multiplicació s’ha d’aplicar per convertir les famílies en habitants. Al llarg de les edats mitjana i moderna es feren diferents recomptes de la població de les Pitiüses, que demostren la lenta evolució que tendrà fins a l’entrada al s XVIII. El primer cens de població amb un cert nivell de fiabilitat es va fer a l’Estat espanyol el 1787, i és l’anomenat cens de Floridablanca. En ell es recullen per primera vegada dades referides a edat, sexe, estat civil i ocupació laboral. Pocs anys després (el 1797) se’n va fer un altre, de tipologia semblant. Durant la primera meitat del s XIX es realitzaren diferents censos de població, si bé caldrà esperar l’any 1857 perquè a l’Estat espanyol se’n faci el primer seguint normes modernes. I seguirien els dels anys 1860, 1877, 1887 i 1897, que anirien variant de contenguts i metodologies, cosa que dificulta les comparacions. El de 1887 és el primer que compleix la normativa de realitzar un cens cada deu anys, que a partir del 1900 es faria els anys acabats en zero. A partir del 1965 també es feren padrons de població els anys acabats en cinc, per tal de poder conèixer els moviments migratoris interns. La normativa que s’aplica actualment obliga a realitzar censos de població referits als anys acabats en u, i padrons dels acabats en sis, seguint normatives de la Unió Europea. Un dels majors inconvenients que presentaven els censos de població, en línies generals, era la seua manca de referències concretes a nivells de detall per davall del provincial. A part del nombre d’habitants, hi figurava molt poca informació detallada per municipis. Des de 1986, quan és publicat el primer cens sota els auspicis de l’Institut Balear d’Estadística (IBAE), la situació ha canviat, i fins i tot un dels volums que recull la publicació de les dades del cens és dedicat íntegrament a les illes Pitiüses. [EPG]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments