castell

castell m
1. CULT POP Ornament femení fet d’or recobert de pedreria que encapçala, de manera independent, una creu de les mateixes característiques. Constitueix el primer dels dos ordres o cossos del conjunt, conegut com adreç , que es porta sobre el cor . Durant el s XVIII fou típica l’estructuració en tres cossos de les joies cortesanes. A la darreria d’aquest segle, en alguns ornaments que, com el castell eivissenc, antecedeixen una creu que fa de tercer cos o penjoll, ja s’aprecia la fusió del primer cos amb el segon. A la darreria del s XIX la documentació dels arxius eivissencs reflecteix la difusió del castell a l’illa i s’hi qualifica d’ordinàries les pedres que recobreixen aquest conjunt. No obstant això estudis recents, basats en l’anàlisi de les escasses joies testimoni, han documentat encastats diamants, robins, maragdes i safirs blancs. Generalment del castell baixen dues cadenetes laterals fins als braços de la creu, de manera similar a com succeeix en els altres conjunts d’ornaments religiosos de disposició vertical ( adreç, joia, santcrist i rosari). Tots ells participen en la configuració de l’emprendada . [LMP]
2. DIAL Tremuja o jou de la campana .

Descàrregues

Col·laboradors