cartes, joc de

cartes, joc de  CULT POP/JOC Joc d’atzar que es juga amb quaranta-vuit fullets de paper fort o de cartolina, numerats en quatre sèries de dotze i dibuixats amb diferents figures. Les quatre sèries s’anomenen colls, i són d’oro, de copa, d’espasa i de basto. D’entre els diversos jocs de cartes habituals a les Pitiüses, cal destacar-ne els següents: a) Les taronges. A Formentera es juga al joc de les taronges. És un joc de dones. Primer s’hi jugava a la Mola i as Cap i posteriorment també a Sant Francesc, des que hi ha club de la tercera edat. A la Mola hi juguen els dissabtes i els diumenges a la tarda. La gent del poble es reuneix al bar Toni, i allí juga a les cartes, les dones banda fora i els homes banda dins. Aquest joc també rep el nom de quatre d’oros a Sant Francesc i a Sant Ferran, mentre que a la Mola li diuen la rasposa. Consisteix en jugar a la brisca o al cuc, però, en comptes de sous o qualsevol altra cosa, s’hi juguen taronges. S’hi juga de la següent manera: totes les dones que hi juguen posen una taronja dins una safa petita. Es van repartint les cartes girades cap amunt.  Guanya aquella a qui li toca el quatre d’oros. Qui rep un as o un rei agafa una taronja; qui rep el quatre d’oros, es fa la safa seua. Aquesta recollida rep el nom de rasposa. La causa que s’usin taronges és que són una fruita que no abunda massa a Formentera. Anys enrere, quan n’era el temps, es jugava a alguna casa particular. A Sant Ferran de ses Roques també s’hi juga amb fitxes de fusta. b) L’escambrí (a Eivissa) o la brisca (a Formentera). Es donen tres cartes a cada jugador o jugadora; destapen una carta que indica el trumfo, i, així com van jugant, van prenent d’una en una les cartes que queden en el munt, fins acabar-les; guanya qui té més punts. El valor de les cartes és aquest: l’as val onze punts; el tres, deu; el rei, quatre; l’onze o cavall, tres; el deu o sota, dos. Durant el joc, qualsevol carta del trumfo guanya a qualsevol carta d’altre coll, per alta que aquesta sigui. A Formentera, encartar és acompanyar el mateix coll. Quan s’ha acabat el joc, si una persona té seixanta punts i una altra no en té cap, es diu que li ha fet un caputxo.  En el decurs del joc, si un jugador tira un tres i un altre l’as, es diu que es fa tascó, i val per tres jugades. c) El cuc. S’hi pot jugar a la tapada i a la destapada. Es reparteixen totes les cartes i les que no agraden poden ser canviades. El que té la carta més baixa paga. Si es fa a la destapada,  el jugador s’ha de quedar amb la carta que li donen. Si es fa a la tapada, es pot córrer la carta al jugador del costat; paga el que es queda més prop de la baralla. El rei serveix de barrera i no deixa passar. Es cuc és el rei i guanya el darrer, que es queda amb els sous. Es donen les cartes d’una en una. Les dones de la Mola varen començar a jugar a les cartes al bar Toni, devers 1980, quan varen canviar l’horari de la missa i la varen passar a la tarda. Abans es jugava de temps en temps, a les cases, quan es feien les vet-lades; proposar una jugada de cartes podia ser un pretext dels jóvens per anar a veure una al·lota. d) La botifarra. Hi juguen tres a quatre jugadors. Es reparteixen dotze cartes a cada un, que s’acollen per colls.    Quan es tenen dos colls, es canta. Per cantar botifarra s’han de tenir dues manilles, algun as i algun rei d’un altre coll. El nou és la manilla, l’as és la carta més alta i després ve el rei. Els homes de la Mola juguen a la botifarra, que és una variant de la manilla, i la va portar Antoni Tur Costa “Gabrielet”, quan va anar a viure a la Mola. e) La manilla. El nou és la manilla i és la carta més alta del joc. Sempre hi juguen quatre persones, dues contra dues; es donen totes les cartes (48),  dotze per hom, de quatre en quatre. D’aquestes dotze surt el trumfo, la darrera carta. També es pot jugar a la manilla barrotada, en què cada jugador juga pel seu compte i es juguen els punts a sous. Els punts es reparteixen de la següent manera: l’ase, 4 punts; el rei, 3; el cavall, 2; la sota, 1; i les cartes sense figura o cartes blanques, agrupades en una basa, valen 1 punt. Guanya la parella que més punts fa. També es pot jugar sense sous: s’hi juga el cafè, la copa, etc. f) El set i mig.  joc de cartes molt ràpid. Hi poden jugar el jugadors que vulguin. Es retiren els vuits i els nous de la baralla. Un dels jugadors administra la banca; per saber qui durà la banca es reparteixen les cartes i la duu aquell a qui li ha tocat l’as d’oros. En el set i mig es dóna una carta a cada jugador, que en demana més si veu que la té molt baixa; guanya aquell qui fa més prop del set i mig. A punts iguals, guanya el que té la banca. Cada carta val el que té marcat, llevat de les figures, que valen mig punt. Es pot donar el cas que dos jugadors facin set i mig; en aquest cas cobra doble el que ha rebut la primera carta, el “mà”; una vegada es dóna per la dreta i una altra per l’esquerra del que té la banca, alternativament. El que fa set i mig té l’opció de quedar-se la banca. g) El tuti. Hi ha diferents classes de tuti: el tuti loco, el tuti subhastat i el tuti mà a mà. En cap d’ells no hi juguen les cartes 8, 9 ni 2. En aquest joc, als punts que ha guanyat un jugador s’afegeixen punts pel fet de reunir en el seu joc un rei i un cavall del mateix coll i pel fet de guanyar la darrera basa. Al tuti subhastat hi juguen tres jugadors; com a mínim es donen dotze cartes una a una i el que més subhasta fa el trumfo. h) Altres jocs de cartes habituals a les Pitiüses són el cau , el munti , el burro , l’ase comptant, etc. [NRB]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments