carrasca

carrasca  f
1. BOT És l’escorça dels arbres en general, però s’aplica molt especialment a la dels pins. La car-rasca és constituïda per un teixit mort que cobreix la part externa de les arrels, del tronc i de les branques dels arbres. És el resultat de l’activitat biològica del fel·lògen, meristema secundari que determina la formació del súber. La carrasca es pot separar amb relativa facilitat de la part interna més dura i viva de l’arbre, operació que teòricament no determina cap lessió als teixits vius. En la pràctica, però, l’extracció de la carrasca dels pins —operació que s’anomena escarrascar—, sempre comporta fer-li ferides i, per tant, que regalimi reïna. La carrasca del pi bord (Pinus halepensis) és de color gris cendrós i és clivellada de manera que dibuixa unes plaques irregulars amb un cert relleu; el pi ver (Pinus pinnea) té la carrasca de color rogenc i les clivelles deixen veure unes plaques planes i poligonals. La carrasca, tant del pi bord com del pi ver, és rica en tanins i colorants, per la qual cosa ha estat tradicionalment emprada a les Pitiüses per assaonar i tenyir ormeigs de pesca en uns dipòsits especials anomenats tenyidors. La carrasca dels pins eivissencs ha estat objecte d’exportació en grans quantitats, des del s XIX fins a mitjan s XX, a Barcelona, Mallorca i Galícia, per assaonar pells i cuirs. A Eivissa també s’ha emprat la carrasca d’alzina o “de bellotera” per tal d’elaborar aigua de carrasca de bellotera, infusió medicinal que es donava a persones i a cavalls per treure qualsevol tipus d’inflamació. [CGT]
2. DIAL p ext Acumulació de brutor damunt la pell. [VMS]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments