caputxet

caputxet  m ETNOL/INDUM
1. Caputxa petita, que devia anar adherida a un caputxo o capot, hàbit o mantell. Devia ser, per tant, una capulla .
2. Simplement caputxa, d’acord amb la seua identificació amb el “caputillo” o capotell.
3. Diminutiu de capot. A les classes populars, diu Puiggarí, en referir-se al s XVII, continuaven usant-se els caputxets simples o de dues faldes. Pel que fa a Eivissa, semblen reforçar aquesta interpretació els punts següents: l’adaptació del caputxo de llana a la descripció del capot que figura al DCVB, i la seua pròpia consideració com a capot de cerimònia a Eivissa; que un exemplar d’herbatge pogués ser inventariat, indistintament com caputxo o com caputxet (APE, Riera, 1712, fol 152v  i 163), i sembla que ambdues veus estaven simplement en funció de la major o menor llargària d’una mateixa peça de vestir (si és que no es tractava d’un caputxó). En concordança amb aquesta identificació entre ambdues veus devia estar el registre d’«un capotillo vulgo capuchet corto» en un inventari del «quartón de Santa eularia» de 1763 (APE, J Sala, fol 102v). I el mateix any es repeteix aquesta identificació del “capotillo” i del caputxet, junt a la del capot i el saltambarc, en un document del «quartón de las salinas» (íd, fol 168v).4 caputxet morisc. El «capotillo eo capuched morisco» és identificat en una casa del «qutón. de Pormañi» l’any 1747 (APE, J Sala, fol 111v), mitjançant el buidatge d’arxiu. El nom podria tenir el seu origen en dues circumstàncies diferents: la de presentar guarniments moriscos, com lletres àrabs, serrells o flocs (C Bernis); ser del color anomenat morisc, tonalitat del gris (Puiggarí). Reforça la primera suposició la semblança existent entre les caputxes o els tabards i les capes dels cristians amb els capellars (espècie de mantells moriscos) i barnusos musulmans, que, en realitat, només es rompia amb els ornaments, la riquesa i la vistositat dels exemplars àrabs mes luxosos, seguint l’autora esmentada. Aquests models, encara que podien ser adoptats, eren imitats pels cristians mitjançant la simple aplicació de diversos guarniments moriscos. L’arxiduc Lluís Salvador, el s XIX, observà “repunts vermells i retalls multicolors” a l’abric de color marró amb mànegues llargues i caputxa punxeguda ( capot i caputxo), que portaven els pagesos eivissencs.   També era de color marró un abric berber reproduït en un gravat del s XIX que es conserva a la Biblioteca Nacional de París; abric proveït igualment de caputxa i amb vistosos ornaments vermells i grocs. [LMP]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments