campaneta

campaneta  f ETNOL Campana petita a vegades revestida d’un caràcter màgic i protector: «Una Campanita de bronze» (APE, Hervàs, 1693, fol 147v); «una campaneta de plata (...) Vila de avall» (APE, Riera, 1712, fol 214);  «una campanita de plata» (APE, Riera, 1712, fol 333v); «una campanita de Plata con Mango y cadenilla sobredorado todo (...) villa inferior» (APE, J Oliver, 1737, fol 34v). a) «Muy lleno de virtudes se ha considerado desde antiguo que es el esquilón de bronce o hierro con cruz, para el ganado, y la campanita de plata con pequeño vástago, para los niños» (C Baroja de Caro). Era costum que els infants portassin campanetes penjant d’unes cadenes, a l’espatla o a la cintura, com es reflecteix en retrats espanyols del s XVII. b) Les dones també portaren campanes o campanetes penjant d’un cadenó des de la cintura ( cinta), en estreta relació amb el clauer , i com a símbol de la possessió de la llar, segons es desprèn de certes notícies bibliogràfiques referents a les illes de Mallorca i Eivissa. Una peça testimoni localitzada a Eivissa sobre aquest ús pot ser la reproducció en miniatura d’un cadenó amb campaneta —tal volta es tractava d’un jugaroll—, que es conserva en una casa de la Marina. c) Potser també era una campaneta un dels penjarolls dels anells de la pagesa eivissenca que s’havia promès en matrimoni; almenys en el cas de l’anell de borronat , potser amb la funció protectora, ja esmentada abans, de fer fugir els esperits malèfics. [LMP]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments