camisa

camisa  f ETNOL/INDUM

1.
Del llatí tardà camisia. Aquesta paraula ja apareix en català el 1204. Segons Coromines és una peça de vestir molt subjecta a innovacions d’estils i modes, com les camises de dama o les que el cavaller posa damunt o dessota l’armadura. Generalment, però, ha fet referència històricament a una peça de vestit interior de tela prima i de forma folgada. Sol constar del cos i les mànegues.

Una de les primeres ressenyes que s’han documentat a Eivissa sobre el teixit de les camises es refereix al cànem (APE, Bermeu, 1614-1619, fol 27v). Curiosament, aquesta cita constitueix una excepció dins el conjunt de documents manejats. Altres documents posteriors no mencionen aquest material, almenys de forma expressa; entre les camises identificades n’hi ha, fonamentalment, de dues qualitats: ordinària, comuna, gruixuda o casolana; i superior, de drap prim. En una mateixa camisa hi pot haver diverses qualitats de tela ( corporal, cos, davantal, faldar, falda,  faldó i mànega). A això es poden afegir, per un costat, els exemplars d’estopa, i, per l’altre, els de teixits diversos.

Camises de dona.

Després de l’exemplar de cànem, descobert  al primer quart del s XVII (APE, Bermeu, 1614-1619, fol 27v), es poden citar les camises d’estopa reconegudes en finalitzar el mateix segle, i que devien ser de l’ús de les dones més humils, de les que formaven part del servei, i, fins i tot, de les esclaves, com passava a Mallorca (Mulet Ramis): «una camisa de estopa noua (...) Quartó de Pla de Vila» (APE, Hervàs, 1692, fol 69v); «una camisa de dona de estopa per tres lliuras» (APE, Hervàs, 1693, fol 133v). El més freqüent, no obstant això, és que només fossin d’estopa el faldar, el faldó, les faldes o el davantal de les camises, parts que requerien un teixit de menor qualitat que el corporal o cos i les mànegues. «Las mujeres ordinarias —deia sobre això Covarrubias el 1611— suelen traer las mangas y pechos de buen lienzo y las faldas de estopa». «Manegas y corporal de drap ginoves» tenien, p ex, dues «Camisses de dona» inventariades al «Quartó del Pla de Vila», el 1716 (APE, Ximeno núm 4, fol 204). I faldes d’estopa eren les que presentaven «sinquenta quatro camisas de muger de lino», a més d’una altra camisa de cambrai, reconegudes el 1747 en el «Quartón de Pormañi» (APE, J Sala, fol 114v).

Camises ordinàries. Com ordinàries, comunes, gruixudes i, sobretot, casolanes, s’entenien les camises realitzades amb llenç de la terra, o llenç casolà, i que apareixen contraposades a les primes o de qualitat superior: «Dos camisas delgadas de muger, siete camisas de muger de lienso de la tierra (...) quartón de las Salinas» (APE, J Sala, 1747, fol 120); «diez camisas de muger, tres delgadas i las otras caseras (...) La Mola de Formentera» (APE, J Sala, 1775, fol 76v). A diferència de les primes, en cap d’aquestes s’ha reconegut la presència de faldars d’estopa. L’única referència documentada sobre el tema al·ludeix a la circumstància contrària: no constar que tenguessin faldó o davantal, set camises de llenç casolà registrades l’any 1775, a «Calapada d’Arabi de santa Eularia» (APE, J Sala, fol 40v). A més de les camises primes, se’n troben algunes de lli, la qual cosa permet deduir també la seua condició de gruixudes o casolanes (APE, J Sala, fol 212). Al museu del Pueblo Español, de Madrid, es conserva una camisa de dona, procedent d’Eivissa, de lli cru de tres qualitats. Presenta coll de peu i obertura parcial i va brodada a l’agulla en lli blanc (núm inv 266).

Camises primes. De poc gruix i mànegues de cambrai era, p ex, una «Camisa de dona» identificada el 1692 a «Sta. Eularia» (APE, Hervàs, 1692, fol 89). Malgrat que són abundosos els registres de camises primes, pràcticament només s’ha reconegut el teixit que les configurava a dos exemplars de «lienso forastero», que es varen inventariar amb altres set de «Lienso cassero», el 1742 (APE, J Oliver, fol 53v). D’acord amb això, generalment, com camises primes simplement s’al·ludiria a les realitzades amb llenç o drap prim, com és el cas del corporal que es troba al «Quartó de Sta. Eularia» el 1710; o la «camisa de dona» inventariada en el de «Balanzat», el 1763 (APE, A Arabí, fol 98; APE, M Rosell, fol 94v). Les camises fetes amb altres teixits es varen inventariar normalment sota la denominació específica d’aquests teixits, independentment de la seua major finor o rusticitat, llevat d’alguna excepció, en la qual aquesta qualitat figura de manera addicional. Aquest és el cas de «seis camisas de algodón finas», reconegudes a la ciutat d’Eivissa, el 1839 (APE, fol 20; «Plaza de la herrería»).

Camises diverses de dona. Són dignes de destacar les tres camises de dona identificades el primer quart del s XVII. Una d’elles, «guarnida de seda vermella» (APE, Bermeu, 1614-1619, fol 30), i les altres dues,  «de drap Genoves» i «davant la obertura obrades de seda groga» (íd, 1625-1628, fol 212). També s’han d’esmentar les camises de cambrai, de les quals alguna vegada es detalla que tenen faldes d’estopa (APE, J Sala, 1747, fol 114v). Al mateix any de 1747 corresponen certes camises de dona de bru , com les dues que foren adquirides el 1747 «por 18 L.», en el «qutón. de Sta. Eulalia» (íd, fol 98v). Ja el 1803, figuren «quatro camisas de Muger de Tela Real», a la parròquia de Sant Antoni (APE, V Gotarredona, fol 225v). I també devien ser de dona dues camises de percala, inventariades amb tres de cotó, a la parròquia de Sant Jordi, el 1858 (APE, fol 122). Ocasionalment es troben alguns altres exemplars de diversa naturalesa, com els dos de bruneta que pertangueren a una dona anomenada «Margarita fernandes» (APE, J Sala, 1747, fol 36), que poden ser emparentables amb les camisoles i el cassot .

Camises d’home.

La utilització del cànem sembla usual en la faiçó de les dues camises —«la una de home y la otra de dona»—, identificades el primer quart del s XVII (APE, Bermeu, 1614-1619, fol 27v). També podrien ser de cànem o de lli , les que s’anomenen de bri en uns documents de 1693, corresponents a la Marina i al «Quartó del Pla de Vila, lloch de las botigas» (APE, Hervàs, fol 124 i 127). En aquest quartó, i per aquestes mateixes dates, es constata el «llens de Yvisça» en una «Camia» i uns calçons (APE, Hervàs, 1691, fol 265v). L’any 1747 al «qutón. de las salinas» apareix una camisa masculina de «lienso de Mallca.», amb set de «lienso de la tierra» (APE, J Sala, fol 39v).

No s’ha trobat res sobre camises masculines d’estopa, que pogueren fer joc amb els calçons d’aquest mateix gènere. Concretament se sap que altres camises només eren de lli  (APE, J Sala, 1747, fol 114v «quartón de Pormañi»), així com de fil o de cotó (APE, Zoil Boned núm 279, 1850, fol 201; parròquia de Santa Eulària). Aquestes darreres varietats han arribat als nostres dies amb caràcter tradicional (Joan Castelló).

Camises ordinàries. Ni extremadament rústiques, ni fines o primes, devien ser les fetes amb «llens de Casa» o «lienso casero», com les quatre que apareixen registrades juntament amb quatre «saraguells» el 1715 (APE, Ximeno, fol 40), o les dues que apareixen al costat de «tres calsonsillos» del mateix material, en un inventari de la parròquia de Sant Antoni, el 1737 (APE, J Sala, fol 123v). També reben la denominació «lienso de la tierra», tal com es veu, p ex, en un registre de 1786 (APE, R Oliver i Castelló, 1786, fol 19). De llenç casolà tramat de cotó (APE, J Gotarredona, 1803, fol 4) devien ser les que ocasionalment es descriuen «tramadas de algodón» (APE, V Sala, 1776, fol 13v; «quartón de Santa Eularia»), així com totes aquelles que corroboren el seu caràcter ordinari contraposant-se a les primes o fines, quan no s’especifica de forma expressa (APE, R Oliver i Castelló, 1786, fol 39-39v, 131; 1839, fol 20, 55v, etc.). Ja a dos informes de 1842, corresponents al districte de Santa Eulària, es diu que les dues i sis camises masculines inventariades estaven realitzades en tela ordinària, o en tela del país, respectivament (APE, fol 50 i 41).

Camises primes. També eren com les de dona. Comunament devien ser de llenç prim, encara que des del final del s XVIII sigui més notòria en aquest grup la incidència de les camises de cotó, algunes vegades fines o primes. Devien ser principalment camises primes les que —almenys des del temps de l’arxiduc Lluís Salvador— mostraven el coll alt i midonat.  Segons V. Navarro, al principi del s XX els joves eivissencs lluïen una “camisa planchada con cuello recto doblado” que s’acompanyava amb una “corbatita de seda” ( corbata i corbatí de seda). El 1944, Macabich i Tur Riera en distingien dues variants: “camisa de cuello alto”, amb “bordada pechera y bocamanga vuelta, con frecuencia también bordada” quan es duia el vestit blanc, d’estiu i gala; “blanca camisa con estrecha corbata de color”, amb el vestit més modern, de gerga d’estam. Ja el 1972, quan J. Castelló evocava la indumentària del segle anterior, recordava “aquella holgada y blanca camisola o camisa”, de lli blanc o de cotó, “con pechera cuajada de plisos y arabescos”.

Camises diverses d’home. Entre elles cal esmentar les de «drap genoves», «lli de drap ginoves» o «llens Genoves», que en alguna ocasió es troben al costat de calçons del «mateix llens» (APE, Hervàs, 1691, fol 262v). Al principi del s XVII es localitzen a la «vila damunt» (APE, Bermeu, 1609- 1613, fol 489), i la segona dècada del s XVIII, també al camp eivissenc: «... Una Camissa de home y uns calsons de lli de drap ginoves (...) Quartó de Balanzat y lloch de Rubió» (APE, Ximeno núm 4, 1715, fol 90). Al «qutón. de Sta. Eulalia» corresponen unes camises de bru documentades el 1747 (J Sala, fol 98, 98v). De tela reial hi ha un exemplar de 1803, testimoniat en una casa del poble de Sant Antoni (APE, V Gotarredona, fol 225v). De 1839 i 1858 daten els registres d’una camisa «de amburgo» i d’una altra de «lista» en el poble de Santa Eulària i a la parròquia de Sant Jordi respectivament (APE, fol 17; APE, R Oliver, núm 304, fol 121v).
2. camiseta 3.  [LMP]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments