cambuix o cambuig o gambuix

cambuix o cambuig o gambuix  m ETNOL/INDUM Cobricap de tela fina que portaven les dones i els infants de mamella, aquelles per subjectar-se els cabells, i aquests per tenir el cap dret. Totes les variants esmentades es troben testimoniades  a la documentació notarial eivis-senca. Segons Coromines, prové d’un terme àrab hispànic i magrebí, d’origen romanç, probablement mossàrab. Al Marroc i a Algèria designa un capell blanc de llana. A Eivissa aquesta peça de vestir ja apareix als protocols més antics que es conserven, del principi del s XVII. En alguns dels exemples més representatius d’aquest moment, s’ha pogut constatar el seu caràcter infantil. El s XVIII (APE, J Oliver, 1737, fol 34) s’ha pogut reconèixer l’equiparació dels cambuixos amb les “caròtiques” ( carota i calota). L’ús d’aquesta peça per les dones és patent llavors notòriament i continua al llarg del s XIX, arribant, ja fossilizat, al moment actual. Cambuix de dona. De la seua significativa implantació social als diversos quartons de l’illa, en són prova nombrosos informes notarials. Se sap, així, que podien estar fets d’un teixit delicat com el cambrai o la cambraina , o bé de llenç de la terra, més bast i comú, quan no presentaven els estampats característics de la indiana . De vegades són descrits com prims, blancs, llisos, amb randa o amb puntes. Els cambuixos que es veuen a dues de les pintures de la trona de l’església de Sant Josep, datades el 1763, devien ser d’indiana. No només emmarquen la cara —com els que avui són característics—, sinó que a més cobreixen la part posterior del cap. De cambrai podria ser el que apareix representat en el gravat que va fer Juan de la Cruz el 1777, i que sembla anar frunzit a la vora, de manera anàloga a com es frunzien la lligadura les dones casades en temps de Carles V (C Bernis). En ambdós casos els cambuixos es mostren al descobert, i damunt ells hi va un petit capell fosc, com passa amb l’ampli capell de feltre que ha arribat als nostres dies ( capell de feltre amb flors). Amb dos capells grossos de llana es relacionaven, per la seua part, dotze cambuixos d’indiana inventariats en una casa de Formentera, el 1853 (APE, Jasso, núm 220, fol 428v-429). Cambuixos d’infant. A la documentació eivissenca, aquest cobricap va associat a altres peces de vestir d’infant, al principi del s XVII: «un cambuix y un drap de bolcar (...) la joveria» (APE, Bermeu, 1609-1613, fol 105); «un cambuig (...) una sinta venda (beneta) (...) vila damunt» (APE, Bermeu, 1614-1619, fol 82v); «un cambuix y dos bovarays de ollada (...) En el lloch de forada del quartó de balancat» (APE, Bermeu, 1614-1619, fol 335v). Probablement era infantil el cambuix guarnit que apareix en un inventari de la «Vila de munt» corresponent a aquells anys (APE, Bermeu, 1614-1619, fol 68); també els sis cambuixos que apareixen un segle després en un inventari del «Quartó del pla de Vila»: dos d’ells de filempua , «tres ab mostras y lo altre llis» (APE, Ximeno núm 4, 1716, fol 205) ( capellet). [LMP]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments