cabra

cabra  f

1. ZOOL [Capra hircus] Animal mamífer remugant. Sol viure en ramats petits composats per un mascle (boc , cabró ) i per cinc o sis femelles. Sol estar armat de dues banyes girades cap enrere, encara que també hi ha la cabra sulla, que no les presenta. El cos és cobert de pèl roig o negre, però també sol tenir-hi clapes blanques. Té les cames robustes i la coa molt curta. S’enfila a llocs difícils i aprofita pastures pobres, que els altres animals rebutgen. L’afecció a menjar quasi tota classe d’herbes, vegetals i arbres (i fins i tot roba i paper), provoca més d’un maldecap als pagesos, ja que solen provocar danys a cultius i arbres fruiters, si hi poden arribar. Per evitar que les cabres vagin als horts, solen anar travades o es mantenen dins tancats. Solen pasturar vora ramats d’ovelles, per tal d’aprofitar, així, tota l’herba dels terços.

La cabra rep diverses denominacions segons el seu color, la forma de les banyes i les condicions lleteres: la cabra clapada és aquella que presenta taques blanques damunt el pelatge roig o negre; la cabra pintada, bigarrada o serenjada, la que té el pelatge de diferents colors; la cabra paloma, la que és totalment blanca; la cabra bolterenya, la que és clapada de blanc, gris i negre; la cabra caragolada, la que té el pèl caragolat; la cabra faixada, la que té una faixa de diferent color a mitjan cos; la cabra vinçada, la que té vinces de diferents colors; la cabra banyuda, la que presenta banyes, esp si són grosses; la cabra sulla, la que no presenta banyes; el cabraboc o la cabraboc és l’animal que presenta el comportament confús del mascle i la femella, o aquell en què, després del sacrifici, es troben òrgans del sexe contrari; la cabra primerenca és la que fa el cabrit prest; la cabra tardana, la que el fa més tard; la cabra mamellada, la que té dos mamellons al coll; la cabra lletera, la que duu llet a les dues mamelles; la cabra baciua, la cabra jove que no ha criat mai; la cabra bessonera, la que fa dos o més cabrits en cada part; la segalla, la que encara no ha anat de boc; etc.

Les cabres domèstiques de les Pitiüses no corresponen a races determinades i ben definides; deriven, segurament, de la cabra ibèrica i formen subraces provinents de la raça murciana o d’altres línies del llevant peninsular. As Vedrà  es troben cabres semisalvatges, els propietaris de les quals les solen agafar una volta a l’any. Aquesta cabra ha estat introduïda a l’illot recentment, després d’un temps de no haver-n’hi hagut. Les cabres viuen en estat de llibertat i cada any s’organitzen caceres dels bocs. As Vedrà les cabres mengen arbustos que creixen de forma silvestre i beuen en cocons d’aigua de pluja; en temps de sequera, els amos hi porten aigua dolça. Així mateix es troben cabres en les mateixes condicions al cap de Barbaria , a Formentera. El comportament d’aquestes cabres mig salvatges és ben diferent del que presenten les domèstiques: solen ser esquives i desconfiades, encara que hom s’hi pot acostar fins ben a prop, com al cap de Barbaria. Solen menjar plantes silvestres i fulles d’arbre. [AMB/APM/MRM]

2. ZOOL Cranca femella. [JCE]

3. CULT POP Rodada de cabres. El dia de Sant Joan o el dia de Sant Pere era costum a molts de pobles de les Pitiüses recollir una bona manada de cabres, les quals eren engalanades amb unes esquelles grosses decorades amb motius vegetals, i portar el ramat a l’església precedit d’una esquadra de sonadors per rebre la benedicció, acabada la qual les cabres eren munyides i es repartia llet a qui en volia. [MTT]

4. JOC A ses cabretes fugen. Nom de diversos jocs infantils eivissencs de persecució. S’hi pot jugar de dues maneres:
1) Els jugadors fan un rotlo i es posen d’acord per imitar tots la mateixa acció. El que para està enmig, i ha d’endevinar allò que estan representant els altres jugadors. En el moment que ho endevina, tots comencen a córrer   —és quan les cabretes fugen— i el que és agafat para.
2) Es fa una ratlla en terra. Tots els jugadors es posen a un costat de la marca, tret del que para, que es posa al davant d’ells i separat unes vint-i-cinc passes. Un del grup va davant del que para i comença a representar una acció en mímica: si aquest endevina allò que li volen dir, l’altre estreny a córrer i ha d’arribar a la ratlla abans que sigui tocat. Si ho aconsegueix, s’ha salvat i és un altre el que ha de fer la representació. Si és tocat, passen a parar tots dos, i així successivament. El joc acaba quan només queda un jugador per agafar. En el pròxim joc pararà el primer que hagi estat agafat. [NRB]

Descàrregues

Col·laboradors