bridecú

bridecú  m ETNOL/INDUM Al Diccionario de Autoridades  se’n diu que és una veu introduïda modernament del francès, «en cuyo idioma es lo mismo que hoy se llama cinturón, y sirve para llevar ceñido el espadín. Ordinariamente se hace de cuero, paño u otra tela, y se compone de una correa que se ciñe a la cintura, y se aprieta con una hebilla, de donde penden al lado izquierdo dos correas de un palmo, o más de largo, donde está pegado otro pedazo de cuero, o paño también de un palmo de largo o doblado, de suerte que haga un canal donde se encaja el espadín». La mateixa Real Academia de la Lengua Española, en una edició de 1884, proposa el fr bridecou, ‘lo que brida el cuello’. Per a la forma catalana bridecú, Alcover suposa un original francès bride de cuir (brida de cuir), i l’atribueix, per altra banda, a l’Academia espanyola. Segons l’opinió de Coromines, si bridecou hagués significat primerament ‘tahalí’ ( talabard  i talaí), es comprendria el francès bride-cou, ‘corretja que baixa de l’espatlla d’on penja l’espasa’. Aquest element ha estat testimoniat a Eivissa acompanyant especialment el vestit composat per casaca , jupa i calçons , a mitjan s XVIII. «... un espadí puny de llauto y un bredicu de Cordova nou» (APE, Riera, 1712, fol 333v-334); «... un espadín guarnisiones de Plata con su Bredicu de Ante, por ducientas setenta libras vellon» (APE, J Sala, 1763, fol 51). [LMP]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments