brial

brial  m ETNOL/INDUM El brial començà sent, el s XII, el nom d’un vestit talar usat pels hòmens i les dones. A l’època dels Reis Catòlics —com ha senyalat C. Bernis—, ja feia temps que el brial només era un vestit femení. Durant aquests quatre segles prengué aspectes molt variats, però sempre mantenint les característiques de ser un vestit ric i molt llarg, que es portava posat directament sobre el cos i la faldilla , bé a cos, bé cobert per un o més vestits. Encara que a partir dels dar-rers anys del s XV, i el s XVI, s’ha dit que quedà com a veu antiquada, alguns registres eivissencs del primer quart del s XVII continuen testimoniant-lo, com passa, fins i tot, en un cas aïllat de 1776, quan per la seua qualitat sembla equiparar-se amb la faldilla. En aquest sentit, estudis actuals sobre la indumentària divuitesca afirmen que les basquinyes es portaven sobre faldilla, brial o guardapeus, cosa que matisà la primera afimació, i explicà el cas eivissenc: «un brial (...) vila davall»; «un cos de brial (...) quarto de les Salines»; «un brial ab son gipo (...) quarto de pormany»; i «un brial sens cos (...) vila davall» (APE, Bermeu, 1614-1619, fol 94v, 173v, 228v i 240); «un brial de vaieta encarnada» (APE, J Sala, 1776, fol 13v). [LMP]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments