botiflers

botiflers  HIST Nom emprat al llarg de la guerra de Successió per designar els partidaris de Felip V , per distingir-los dels seguidors de l’arxiduc Carles d’Àustria , anomenats austracistes . El mot fa referència a una persona de galtes molt grosses, i, en sentit figurat, significa inflat, presumit i arrogant. Tot això ha portat a creure que amb això es vol al·ludir a la situació benestant dels partidaris dels Borbons. A Eivissa també existiren seguidors de Felip V. Poc temps després del reconeixement com a rei de Carles III (nom amb què regnà l’arxiduc Carles d’Àustria) per part de la Universitat, el mes de setembre de 1706, hi hagué les primeres detencions de botiflers. Aquests eren: Joan Baptista Botino, Marc Ferrer , Luis Sierra i tres membres de la família Laudes (Francesc i els seus dos fills, Antoni i Josep).  Els detenguts varen ser enviats ben aviat a Palma, per ser jutjats. Retornaren a Eivissa el mes d’octubre de 1708 (menys Francesc Laudes, que havia mort a la presó), després de fer jurament de lleialtat a Carles III. El mes de gener següent els dos germans Laudes (Antoni i Josep) varen ser acusats de preparar una sublevació amb la intenció d’entregar l’illa a Felip V. Josep va ser detengut de seguida, i Antoni es refugià a l’església de l’Hospitalet, acollint-se al dret d’asil . Varen ser jutjats, però a l’acabament de la Guerra de Successió el seu procés encara no s’havia tancat. Un altre membre de la família Laudes, Esperança (germana de Josep i Antoni), es veié implicada en uns fets que potser tenen també relació amb el caire botifler d’aquesta família. Esperança estava reclosa a perpetuïtat al convent de les agustines, per haver assassinat el seu marit. De fet, havia estat condemnada a mort, però se li va commutar la pena per la de reclusió, entre d’altres coses, per ser la seua una de les famílies més importants de l’illa. Aprofitant la visita a Eivissa de l’arquebisbe de Sàsser, Esperança s’embarcà al vaixell d’aquest amb nom fals, per poder fugir. Una temporalada obligà la nau a refugiar-se a la costa, circums-tància que permeté evitar que Esperança aconseguís fugir. S’inicià llavors un conflicte entre l’arquebisbe de Sàsser i les autoritats d’Eivissa, pel sistema que s’havia emprat per impedir la sortida del vaixell. Acabada la guerra de Successió, alguns d’aquests botiflers eivissencs varen ocupar ben aviat importants càrrecs a la Universitat , convertida poc temps després en Ajuntament . Segons Josep Piña, que va estudiar l’època, el fet que els Laudes (que controlaven un important nombre d’explotacions rurals) i Marc Ferrer (un dels primers repobladors de Formentera), estiguin lligats a la propietat de la terra, explicaria el seu tarannà botifler: si Eivissa i Formentera continuaven reconeixent com a rei Felip V, les rendes de l’Arquebisbat de Tarragona i l’Ardiaconat de Sant Fructuós (conse-nyors de les Pitiüses) haurien quedat embargades, per residir ambdós a Catalunya, i ells s’haurien lliurat de pagar. [EPG]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments