botó

botó  m ETNOL
1. Peça petita, generalment circular, que serveix per subjectar dues peces d’un vestit. En la indumentària antiga de les Pitiüses els botons podien ser de metalls preciosos. A la documentació eivissenca del s XVII apareixen botons de crestall, enflocats, de plata, de filigrana, etc. «sinq botons de crestay (...) a rasó de tres sous y un diner» (APE, Bermeu, 1614-1619, fol 82v); «els botons de fil y grana (...) un gipo de dona de tafeta ab botons enflocats» (APE, Hervàs, 1693, fol 100 i 124). Al llarg de les dues centúries següents es fa patent un generalització en l’ús dels botons de plata i d’or, que tant poden registrar-se ateses les seues característiques bàsiques, com per una denominació específica. Els de plata es descriuen així llisos o plans, amb pedres o amb pedres de vidre, rodons, buits, etc., o bé d’estrelleta i de pic de martell . Variants a les quals es poden sumar les de filigrana , que han arribat als nostres dies amb caràcter masculí, i que hom pot suposar que foren els mateixos que es documenten simplement com de filigrana, en especial al principi del s XIX. Pel que fa als botons d’or, n’hi ha testimoni d’exemplars de fil d’or, rodons, de pic de martell. Els conjunts de botons poden rebre els noms de botonada i botonadura .
2. A les arracades , primer cos o ordre superior, de forma esfèrica o semiesfèrica. [LMP]
3. NÀUT Bossell, boixell. [PVG]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments