blat

blat  m ETNOL Veu que s’aplica als grans bitroncocònics i amb òvuls bossellats del collaret d’or, tal vegada per simple analogia morfològica, o com un record d’una ajuda màgica entre la fertilitat del camp i la de la dona. Tenint present que les joies eren especialment essencials per a les al·lotes en el moment del festeig , hom pot assenyalar la consideració del rombe com emblema de l’òrgan sexual femení i la seua definició com instrument màgic dels grecs, el moviment del qual hom creia que podia inspirar o accelerar les passions amoroses dels hòmens (Hentz i Cirlot). Tipològicament, aquesta peça és comparable amb el passador del tresor d’El Carambolo, amb algunes peces del collar hispanomorisc de Mondújar, amb altres de la joieria popular maragata, a la mateixa Eivissa, amb un penjaroll representat sobre una terracota púnica d’empremta local. Tècnicament, sembla que els blats, avui buits, havien estat de fang amb una escloveta d’or a la superfície, cosa que es correspon amb la imitació de la joieria clàssica que es produí en algun centre d’Àsia menor o de la Magna Grècia, els s IV-III aC. [LMP]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments