batle

batle m HIST 1 A l’edat mitjana, nom que es donava a aquells que exercien l’administració d’un territori en nom d’un determinat senyor. Com a tal, tenia una doble categoria: actuava com a jutge en les causes no criminals i era l’encarregat de la recaptació dels drets del seu senyor. Pel que fa a les Pitiüses, cadascun dels consenyors tenia, després de la conquista catalana de 1235, el seu propi batle. A causa de com va fer Jaume I la donació a Guillem de Montgrí, els dos consenyors eclesiàstics consideraven, a més, que els seus batles tenien fins i tot jurisdicció criminal, cosa que provocà nombrosos conflictes, fins a la definitiva unificació de jurisdiccions, l’any 1553. En l’àmbit de la recaptació dels impostos, era habitual que aquest dret es llogàs a particulars, fet que provocà molts de problemes. El rei deixà de ser representat, a partir de mitjan segle XIV, per un batle, i les seues atribucions passaren al governador . 2 Al final del segle XVIII, càrrec que ocupaven els que presidien cadascun dels ajuntaments rurals ( Ajuntament) creats a l’època de la Il·lustració . Depenien directament de l’ajuntament de la ciutat d’Eivissa, i eren una herència de l’antic càrrec de batle quartoner , amb atribucions ampliades. El càrrec es mantengué als ajuntaments rurals que sorgiren de les corts de Cadis. Va desaparèixer definitivament a partir de 1837, amb la creació dels diferents ajuntaments rurals. 3 Habitualment s’utilitza la paraula batle com a sinònim de la d’alcalde ( Ajuntament). [EPG]

Descàrregues

Col·laboradors