barber

barber m 1 HIST Ofici que, a les edats mitjana i moderna, incloïa també la cirurgia menor com, per exemple, la realització de sagnies amb l’aplicació de sangoneres i les extraccions dentàries. En un principi, formaven part de la mateixa confraria que els cirurgians, però se’n separaren en convertir-se la cirurgia en carrera universitària. [EPG] 2 CULT POP Qui té l’ofici d’afaitar la barba o de tallar els cabells. A la ciutat d’Eivissa, quan un barber no es podia guanyar bé la vida exercint-ne l’ofici, cosa bastant freqüent un temps, venia sabates i el que podia. La superstició popular diu que no s’han de tallar els cabells en divendres perquè es tornen blancs; per això el divendres era el dia que menys feina tenien. Més recentment, aquests dies eren els dilluns. Els hòmens de la pagesia baixaven a tallar-se els cabells i afaitar-se el dissabte o el diumenge. Abans, un al·lot que volia exercir l’ofici de barber entrava d’ajudant als onze anys a la barberia, sense cobrar, i allí començava agranant, portant les gerres d’aigua, ensabonant la cara, rentant-la, etc., fins que, després d’un grapat d’anys, podia tallar els cabells. Això depenia de l’aptitud de l’aprenent. [NRB]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments