baleta

baleta f DIAL 1 Bola petita per jugar ( bala), que pot ser de pedra, test o vidre. 2 JOCS El joc de baletes adoptava les formes de gua , caragol i peixet . El joc més comú és el gua, que consisteix en un camp de joc que té com a centre un clot circular, en terra, i uns forats anomenats creques , aptes per amagar les baletes; en el joc, hi podien participar fins a tres jugadors; es començava traçant una línia (ratlla) a la qual els jugadors llançaven les baletes procurant apropar-s’hi. El que més prop hi feia començava el joc; els altres, seguien segons l’ordre d’apropament a la ratlla; el primer havia d’anar a gua, i, fins que no hi introduïa la baleta, no s’iniciava el joc; una vegada començat, s’havia de colpejar la baleta d’altri. El joc tenia quatre moviments: el primer colp s’anomenava primeres, el segon peus (per acanar-los s’havia de poder introduir el peu entre les dues baletes), el tercer matutes, i el quart anar a gua. El pri-mer jugador que aconseguia els moviments havia guanyat. Quan dues baletes es tocaven i quedaven juntes es deia que mamaven, i la baleta dins el clot es considerava morta. En aquest cas, el contrari l’havia de treure, i tan sols tenia tres oportunitats. Si no ho aconseguia, perdia. Aleshores, els perdedors pagaven una baleta, o més, segons s’hagués convengut. El valor de les baletes depenia del material emprat. Les més valuoses eren les ratllades, de pedra, i les de vidre. Les maneres de tirar les baletes eren la valenciana (prement la baleta entre el dit d’enmig o l’índex, arquejats, i el polze) i la clàssica (prement la bola entre els dits d’enmig i polze, però en aquest cas el dit arquejat era el polze). El joc admetia certes llicències, com quan un anava lluny del gua, moment en què es demanava permís per tirar des de la ratlla. Anys enrere, els carrers de terra de la ciutat d’Eivissa permetien gran quantitat de camps de joc, ben acurats i nets de pedres, i amb les creques corresponents. Els més coneguts eren els voltants de l’església de Sant Elm, la plaça de Vila, sa Capelleta, l’hort d’en Solalles, s’Hort del Bisbe, la plaça de sa Graduada, etc. Els jugadors més destres s’anomenaven fures i havien de jugar entre ells perquè eren ben coneguts i els al·lots no volien perdre les poques baletes que duien dins les butxaques. Sembla que en una forma més antiga de joc a baletes el jugador que encertava a colpejar una altra baleta, en guanyava dues; si no la tocava però feia palm (la baleta s’aturava dins un palm de distància de l’altra), en guanyava una; i si feia dalt, en guanyava tres. Per fer dalt, havia d’encertar a colpejar una baleta que fos dins un foranell , que era un clotet que es feia en terra. [MSP/NRB]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments