balandram

balandram m 1 ETNOL/INDUM Al llarg dels segles, aquesta veu ha designat peces de vestir d’aspectes molt diferents. En castellà, balandrán. Al final del s XV el balandram era un vestit de damunt, amb mànegues, que podia posar-se sota el mantó. El 1580, segons els patrons d’un llibre de sastreria, era un sobretot amb vol, sense mànegues, amb obertures per treure els braços i amb capella. En un document eivissenc del s XVIII, corresponent al «quartó del pla de vila», figura un balandram, amb mànegues, de ras, amb un altre de cotó, del qual no s’aporten més dades que la del teixit (APE, Ximeno núm 4, 1716, fol 205), com passa amb altres registres illencs d’aquesta mateixa centúria: «dos balandranes que disen viexos» (APE, J Oliver, 1737, fol 56v) i «un balandrán que disen de Damasco negro» (id, fol 123). Sempre d’acord amb C. Bernis, cal tenir en compte que el s XVI el balandram havia quedat en desús. Després només el conservaren els lletrats i les persones que no es preocupaven d’anar a la moda. 2 Sotana (DCVB). [LMP]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments