arada

arada f AGR/CULT POP Instrument que s’utilitza per obrir o solcar la terra per tal de preparar-la per a la sembra. N’hi ha de diferents tipus, que responen sens dubte a una evolució històrica. Les primeres eren empeses per l’home; després, ja es va començar a fer servir la força d’un animal, al qual se li posava un forcat que anava enganxat de la collera; o bé hom se servia d’una parella d’animals, col·locant-los un jou damunt els coixins amb un eixanguer a on s’enganxava l’arada. És probable que l’aparició d’aquest estri coincideixi històricament amb la sedentarització dels pobles a l’època del Neolític, i amb una major especialització, ja que l’aixada no permetia una gran explotació de la terra. L’arada més senzilla i antiga que es coneix a les Pitiüses correspon al que s’anomena arada romana, que obre solcs a la terra, però no la remou. La seua part principal és la rella, de ferro, acabada en punta, amb un mànec de fusta que porta una tenella amb diferents forats que serveixen per solcar amb més o menys profunditat la terra, i el camatimó per dirigir. Posteriorment les arades han anat evolucionant, i s’ha aconseguit, a més d’obrir la terra, remoure-la, amb arades com la d’orellots, feta de ferro, l’arada de pales, i finalment l’arada de rodes. [CSC]

Descàrregues

Col·laboradors