antic règim

antic règim HIST Sistema social, polític i econòmic vigent a Europa abans del triomf de les revolucions burgeses ( burgesia) i del desenvolupament de la industrialització . La societat de l’antic règim tenia com a característica fonamental l’existència de grups privilegiats i la divisió del conjunt social en estaments (també anomenats braços o mans ). Les classes dominants estaven exemptes del pagament d’impostos, cosa que corresponia als plebeus. La majoria de la població vivia al camp, sota l’autoritat directa d’un senyor, que podia ser un noble o un eclesiàstic. L’economia de l’antic règim tenia una base majoritàriament agrària, complementada amb una petita activitat comercial. Allò que era la producció no agrària, és a dir, l’artesania ( artesà), es concentrava a les ciutats. El sistema polític predominant dins l’antic règim seria en un principi la monarquia estamental, en la qual el rei governa amb l’ajut de les classes privilegiades, per donar pas més endavant a l’absolutisme , on el rei governarà sense l’ajut de ningú, i només sotmès a Déu. Pel que fa a les illes d’Eivissa i Formentera, es pot dir que l’antic règim s’inicia gairebé en el mateix moment de la conquista catalana. Al llarg dels primers segles, el model polític predominant a la Corona d’Aragó (i per tant el vigent a les Pitiüses) és el d’una monarquia estamental, de vegades amb vocació clarament pactista. Això, en l’àmbit local, té com a plasmació la concessió per part dels monarques de diferents privilegis als pobladors de les nostres illes, que, una vegada concedits, han de ser respectats fins i tot pel mateix monarca. Després de l’aplicació del Decret de Nova Planta , el nou sistema polític implantat serà la monarquia absoluta, i tots els privilegis concedits deixaran de tenir vigor. Pel que fa a la societat, hi apareixen en primer lloc els consenyors de les nostres illes, aquells que les conqueriren el 1235 (o que després n’adquiriren els drets). Eren tres: l’arquebisbe de Tarragona , l’ardiaca de Sant Fructuós i el mateix monarca. Com és de suposar, tots ells residien fora de l’illa i tenien a Eivissa uns representants per cobrar els drets que els corresponien com a se-nyors. Ja en l’aspecte estrictament local, segons les Ordinacions , es distingien tres grups socials bàsics amb dret a participar en el govern de la Universitat : mà major, mà mitjana i mà de fora ( ). Dins la mà major s’incloïen les classes dominants; dins la mà mitjana, els artesans, menestrals i artistes; i dins la mà de fora, la gent del camp. A més hi havia un quart grup, format per totes aquelles persones de classe social més baixa, que no tenien dret a participar en el govern de la Universitat. Pel que fa al model econòmic, l’activitat predominant a les nostres illes era l’agrària, amb una petita producció artesana concentrada a la vila d’Eivissa. Dins l’activitat comercial, la sal era gairebé l’únic producte amb el qual les nostres illes podien mantenir relacions amb l’exterior, i que permetia compensar, la majoria de les vegades, les migrades produccions agràries locals. La desaparició de l’antic règim, per donar pas a un estat eminentment burgès ( burgesia), s’esdevé, com a la resta de l’Estat espanyol, al principi del segle XIX, i és lenta i plena de conflictes ( aixecaments pagesos). [EPG]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments