anelleta

anelleta f ETNOL Ornament de les orelles que, deixant a part els exemples arqueològics, s’implantà a Espanya molt tardanament, segurament per la seua consideració com a signe de raça marginada i pel gran arrelament del pentinat en la dona. En un document eivissenc de 1673 (AHPE, L-28, B) donat a conèixer per Joan Marí Cardona (1981), s’observa com l’ús d’una anelleta per un al·lot, i d’un parell d’aquestes per una esclava, és motiu de denúncia davant el Sant Ofici , perquè en l’àmbit popular, ple de superstició, hom atribuïa poders màgics a aquestes peces. A final d’aquesta mateixa centúria es registren a la Marina d’Eivissa unes «anelletes» d’or valorades en cinc reials (APE, Hervàs, 1694, fol 24). El 1712, també a la «vila de avall», tenim constància de la seua utilització com a primer cos d’unes arracadetes amb perles, bé que continuen testimoniant-se les anelletes d’or sense penjaroll (APE, J Oliver, 1737, fol 37). [LMP]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments