anell

anell m ETNOL Al llarg del segle XVIII es coneixien diverses classes d’anells: escuts , macetes , turqueses i cerquillos , aquests últims tal vegada els anells pròpiament dits. «Una turquesa, un escudo y un cerquillo, Anillos todos de oro» (APE, J Oliver, 1742, fol 13v); «dos turquesas, dos escudos, dos sortijas, vulgo masetas, y dos sortijas vulgo Anillos todos de oro» (APE, J Sala, 1763, fol 64v). Aquests últims solien ser d’or o de plata, amb pedreria o sense. El s XIX, els anells exclusivament d’or passaren a ocupar el lloc principal, i arriben així als nostres dies, cobrint pràcticament els dits de les pageses promeses en matrimoni. Tal com relata Víctor Navarro al principi d’aquest segle, quan el pare del nuvi anava a demanar la mà de la jove, li lliurava el major nombre d’anells possible. D’entre ells, un era un regal en qualsevol cas i la resta només quedava en poder de l’al·lota en cas de celebrar-se la boda, o si aquesta no arribava a dur-se a terme a causa del nuvi. Aquests anells portaven, generalment, petits penjarolls ( cor i clau) en lloc de pedres. Hi havia diverses classes d’anells, com els de borronat , de copinya i de rosetes . [LMP]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments