agnus-dei o agnus

agnus-dei o agnus m ETNOL Reliquiari que conté una peça en relleu de cera, oval o rodona de dues cares; per una, l’agnus o anyell místic, i per l’altre la figura o escena relativa o la commemoració particular. Sembla que en el seu origen era el Papa personalment qui amassava la cera provinent del ciri pasqual, i la lliurava com a mercè a reis, nobles, etc. (A. Cea). Aquesta relíquia va embotida en reliquiaris de portar sobre el pit, o de penjar des de la cintura -en ambdós casos, les peces més petites-, així com en reliquiaris de paret i de peu. Això no obstant, aquesta denominació s’estén a diversos tipus de reliquiaris amb altres relíquies, i, fins i tot, amb la substitució d’aquestes per simples estampes ( joia). A Eivissa s’ha constatat la presència, durant els s XVII i XVIII, d’agnus de cristall i or, or, plata, llautó, etc., que presenten, normalment, tres cadenetes (APE, Bermeu, 1614-1619, fol 66 i 88; J Oliver, 1737, fol 34v i 620). Ja a començaments del s XIX, una altra cita notarial es refereix a «un llavero ( clauer) con tres agnus y una sinta todo de plata» (APE, V Gotar-redona, 1803, fol 94v). [LMP]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments