abella

abella f
1. ENTOM Nom amb el qual es coneixen nombroses espècies d'insectes de diverses famílies del subordre dels apòcrits i ordre dels himenòpters. A Eivissa i Formentera comptam amb devers 74 espècies d’abelles, sis subespècies de les quals són mel·líferes, i algun endemisme, com pot ser Eucera ebusitana, fàcil de trobar a ses Salines. La major part de les abelles són insectes solitaris. Són himenòpters socials en colònies que encapçalen una o més femelles emparellades i que es coneixen amb el nom de reines. Aquestes femelles fan poca cosa més que pondre ous; el treball de recollir menjar, tenir cura dels jóvens, construir el niu i mantenir-lo net, és feina de les obreres. Aquestes obreres són també femelles, però no estan totalment desenvolupades i només en circumstàncies anormals poden pondre ous. Els insectes mascles anomenats abegots s’originen partenogenèticament, és a dir que neixen a partir d’ous no fecundats i que són els menys comuns. [MRM]2 abella de mel [Apis mellifica] Abella d’interès econòmic. A les Pitiüses comptam amb les següents subespècies: Apis mellifica mellifica, o abella comuna europea. És de color fosc, quasi negre, i està estesa per quasi tot Europa. Apis mellifica ligustica, o abella italiana, és la més apreciada del món i, entre les races domèstiques, la de més demanda. És pacífica, molt activa, poc propensa a l’eixam i poc feta al pillatge. Apis mellifica carnica procedeix de la Carniola (Itàlia) i ocupa moltes regions arreu d’Europa. És pareguda a la ligustica i mesclada amb aquesta ha donat lloc a poblacions híbrides. Apis mellifica sicula és de color negre. És una mica més petita que la ligustica, però se’n poden trobar exemplars de la mateixa grandària o fins i tot superior. Apis mellifera adansonii, també coneguda comabella africana, és una altra abella de color groc, difosa per tot el continent africà, preferentment per la zona tropical, que es cria a Etiòpia, i apareix amb els pèls del tòrax de color lleonat, mentres que els primers tres segments de l’abdomen són de color groc rogenc. D’aquesta raça cal dir, però, que tot i ser molt bona productora de mel, és a la volta molt agressiva, piratejadora i eximbradora. Els seus eixams importats d’Àfrica a Brasil el 1956, han envaït i anihilat les colònies poblades d’origen europeu. És per això que al Brasil està prohibida la cria i la importació d’abelles africanes. A Eivissa se n’ha detectat alguna petita colònia a la zona de Sant Miquel (1991). L’abella bona és l’abella neutra, la que, perquè no té ben formats els òrgans de la generació, no pot ser fecundada, i treballa en la fabricació de la mel. A cada rusc sol haver-n’hi molts de milers i és més petita que la reina i que els abegots, amb els òrgans bucals més grossos. A les extremitats posteriors té un aparell que li serveix per replegar i portar el pol·len. L’abella biscuncera és la que fabrica les bresques de biaix o de biscunç.). [MRM]
3. p ext Hom aplica el nom d’abella groga a tots els insectes himenòpters de la família dels vèspids i, més concretament, hom dóna el nom d’abella carnissera a l’insecte himenòpter Vespa germanica Fabr., d’aquesta família, que és més gran que l’abella de mel i fa la picada més forta. Aquest insecte i la Vespa crabro són els representants del gènere Vespa a les Pitiüses. Ambdues espècies són molt comunes arreu de les illes, i a vegades molt agressives. Solen fer el niu en forats naturals amplis o bé a qualsevol indret artificial que reuneixi les condicions adequades (foscor, relativa amplitud i fems orgànics a prop). [MRM]4 abella nord-africana [Sceliphron spirifex] Himenòpter de la família dels esfècids. És comuna al nord d’Àfrica, Eivissa i el llevant de la península Ibèrica. No se n’han localitzat a Mallorca ni a Menorca. És fàcilment recognoscible per la seua grandària i per l’estreta cintura. Construeix els seus nius amb fang als terrats dels corrals, als porxets de les cases i a qualsevol lloc semiobscur on pugui accedir. Al niu, i com a aliment per a les seues cries, emmagatzema aranyes que ha capturat prèviament. [MRM]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments