Vuillier, Gaston

Vuillier, Gaston (Perpinyà 1845 — Gimel-les-Cascades, departament de Corresa 1915) LIT/ART Escriptor de viatges i dibuixant. Fill natural d’Anne-Marie Pont, aquest va ser el seu llinatge durant la infància. La família del seu pare, Paul-François Vuillier, mestre ferrer del Franc-Comtat, burgesa, s’oposà al matrimoni.

Va passar la seua infància al poble pirinenc de Gincla, on es parla la llengua occitana, fet que el va ajudar en els viatges que va dur a terme. Als 15 anys es matriculà a Perpinyà i, quan la seua mare es va poder casar amb el seu pare, adoptà el llinatge Vuillier. Inicià estudis de dret a Aix-en-Provence, seguint la tradició paterna, però els abandonà per matricular-se a l’Acadèmia de Belles Arts de Marsella i s’inicià en el món artístic. Va servir com a tinent a la guerra francoprussiana (1870) i ràpidament assolí la categoria d’ajudant de camp; després va passar sis anys a Algèria com a primer ministre a l’administració d’Orà.

El 1876 va reprendre els estudis artístics a París amb Emmanuel Lansyer i dos anys més tard exposà una sèrie de paisatges provençals i llemosins. Poc després, va cedir els seus esbossos d’Algèria a Edouard Charton, editor de Le Magasin pittoresque i Le Tour du monde, que s’havia unit a l’editorial Hachette, i va escriure alguns articles en el segon sobre Algèria. Després, per a Le Tour du monde, va fer gravats basats en fotografies de viatges a llocs distants com Panamà o l’interior d’Austràlia; també va rebre l’encàrrec d’escriure un llarg article amb il·lustracions pròpies sobre Andorra, territori que coneixia de la infantesa. Les dècades següents Vuillier va escriure setze articles per a la mateixa revista i cinc llibres, el primer dels quals va ser Les Îles oubliées (1893), dedicat a les Balears, Còrsega i Sardenya, amb dos capítols sobre Eivissa acompanyats de 28 gravats, tot fruit del viatge que va fer a les Balears la tardor de 1889 amb la finalitat de fer un article per a la revista Le Tour du monde.

L’any 2000 Res Publica Edicions va publicar Les illes oblidades, viatge a Eivissa, traduïda per Nina Moll Marquès, que recull l’experiència artisticoliterària en aquesta illa, guiada per Mn. Joan Torres Ribas , canonge que arribà a ser bisbe de Menorca. El primer capítol eivissenc està dedicat als rudimentaris habitatges, la pudor penetrant dels carrers i la frugal alimentació dels eivissencs, comentaris que varen ser refutats per altres viatgers contemporanis. El segon capítol està dedicat als primitius costums que va veure a Sant Antoni i a Santa Eulària, i fou igualment considerat un insult al caràcter dels eivissencs.

Però els gravats que acompanyen el text (alguns basats en fotografies preses per l’arxiduc Lluís Salvador) són considerats extraordinaris, tant en termes artístics com documentals. Cal assenyalar que el reportatge és el treball d’un periodista de viatges honest que si hagués deixat passar els elements menys atractius hauria faltat al seu deure. Vuillier va donar espai a les característiques bones i dolentes d’Eivissa, amb un estil sec i força elegant.

Va escriure dos llibres més de viatge, La Sicile i La Tunisie (1896), i altres sobre temes històrics i socials: La danse (1898) i Plaisirs et jeux (1900).

Vuillier va ser molt prolífic com a il·lustrador de llibres d’altres autors, com per exemple Voyage en Arabie (1882), Du Tonkin aux Indes (1898), L’Ecosse (1898) i les dues obres mestres de Mérimée Carmen (1911) i Colomba (1913). L’última dècada de la seua vida va escriure dos volums de poesia religiosa, Aspirations religieuses (1905) i Devant le tabernacle (1906).

Tal com va fer l’arxiduc a la costa N de Mallorca, Vuillier, entre 1898 i 1902, va adquirir diversos trossos de terra al voltant de la cascada de Gimel, no únicament per a gaudi propi, sinó també per salvar-la, i el Parc Natural amb el Pavelló d’Aigua Viva va rebre el Grand Prix du Paysage el 1909. [MPD]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments