Vorera, vénda de sa

Vorera, vénda de sa GEO Vénda del poble i del terme municipal de Sant Antoni de Portmany.

Situada en el sector septentrional del poble, limita al N amb la vénda de ses Rotes del poble de Santa Agnès de Corona, a l’E amb la vénda de Buscastell, al S amb les véndes des Bessons i es Pla, i a l’O amb les véndes de sa Raval i Cas Ramons. Ocupa una extensió de devers 540 ha. Les seues terres formaven part de la gran vénda des Cap Blanc, anterior fins i tot a la creació de la parròquia de Sant Antoni, fins que l’any 1836 aquesta va desaparèixer i en el seu lloc hi ha diverses véndes, una de les quals és la de sa Vorera, llavors amb 18 cases.

Al llarg del s. XIX aquest nombre de cases no varià gaire (eren 22 el 1900), però sí que ho ha fet al llarg del s. XX (ja eren 33 el 1944). El seu territori se situa en l’esglaó que connecta les terres baixes del pla de Portmany, al S, amb les terres altes des Amunts, al N. Per això els pendents són importants en tota la seua extensió, tret de la franja més meridional, que es correspon amb les terrasses més baixes de la banda dreta del torrent de Buscastell, a poc més de 10 m s.n.m. L’altitud es va fent cada vegada més important així com es va cap al N.

La primera línia de puigs arriba a altituds modestes (puig des Forn, 133 m; puig d’en Frare, 148 m; puig d’en Joanet, 210 m), però ben aviat les elevacions ja assoleixen altituds més importants (puig de sa Teia, 249 m; plana des Cep, 259 m, i puig d’en Joanot, 276 m). La zona més septentrional de la vénda és un territori molt trencat, amb molts de cimerols de més de 200 m, entre els quals hi ha profundes valls de torrents.

Totes les aigües superficials vessen cap al torrent de Buscastell, que en aquesta zona rep el nom de torrent des Baladre i circula pel límit SE de la vénda, en una àrea on les aigües habitualment ja s’han infiltrat o han estat utilitzades per regar, per la qual cosa només en porta en cas de pluges abundants i continuades. Per l’extrem occidental el torrent més important és el canal d’en Frare, amb alguna torrentera subsidiària, com el torrent de na Maimona. Per l’extrem oriental és el torrent o rieró del clot de sa Nau, que rep diversos noms al llarg del seu recorregut (torrent d’en Rotavella, d’en Parra o d’en Xanxo) i al qual també aboquen diverses canalades (canal d’en Prats o canal d’en Gasparó). Les fonts són abundants, tot i que de cabals no gaire importants, en els canals profunds de la zona muntanyenca, especialment en el sector del clot de sa Nau, on hi ha diversos naixements en el mateix fons del torrent.

La vegetació natural cobreix tot el territori, excepte la franja més baixa, per davall dels 60 o 70 m d’altitud. Fins a la meitat del s. XX moltes terres més altes també estaven treballades, però amb el canvi de model econòmic cap al turisme s’abandonaren i el 2015 estan cobertes d’una densa brolla, sobretot a les zones més humides i intricades, amb mates, coscoll, ginebre, cepell, romaní i també baladre, argelaga, braser... En algunes zones la densitat és tan elevada que és pràcticament impenetrable. Entre la brolla creixen els pins, que formen una altra capa també prou densa, més alta, que és la que conforma el paisatge natural de tot aquest sector. També a la part baixa algunes finques han deixat de treballar-se els darrers anys del s. XX i el principi del XXI i es van cobrint de savines, estepes, altres arbustos i algun pi. Els sòls són al·luvials, unes terres roges i profundes, a la part baixa de la vénda, mentre que en els sectors muntanyencs es tracta de sòls amb un elevat component calcari, prims i menys productius, motiu pel qual foren abandonats quan es canvià el model productiu de l’illa.

El poblament tradicional és dispers, amb la majoria de les cases situades a mitja altura, més amunt de les millors terres, però fora de l’espai que ha ocupat el bosc. Les darreres dècades del s. XX s’ha produït una certa densificació, especialment a la zona coneguda com Can Ramonet i en els vessants del puig des Forn. Amb tot, no s’hi ha arribat a conformar cap nucli urbà.

En algunes de les finques agrícoles ja només es cullen els arbres (garrovers, ametllers, oliveres...), en d’altres també se sembren cereals i en d’altres es pot trobar producció d’hortalisses i cítrics. Una gran finca amb part de les terres en aquesta vénda es dedica a la vinya, amb una important producció de vi de diversos tipus per ser comercialitzat. La ramaderia només hi és com a complement de les activitats agrícoles. Fora del sector primari, hi ha un taller, un bar-restaurant i una casa pagesa transformada en hotel rural i sala de festes.

L’eix bàsic de comunicacions és el camí de sa Vorera que, provinent del nucli urbà de Sant Antoni, es dirigeix pel límit S de la vénda cap a l’E, en direcció a Forada; en surten camins per arribar a les diverses hisendes. Els que pujaven per les diverses canalades cap a les terres més altes pràcticament han desaparegut per la manca d’ús.

Tota la part alta de la vénda forma part de l’àrea natural d’especial interès des Amunts d’Eivissa, mentre que la part baixa és sòl rústic comú. Entre els elements patrimonials es poden destacar el pou des Morer i la torre de refugi de Can Mossonet, probablement del s. XVI i catalogada com a bé d’interès cultural. [JPS]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments