Vilar-Sancho Altet, Benito

Vilar-Sancho Altet, Benito (València 1924 — Eivissa 2014) HIST Llicenciat en medicina per la Universitat de València, es doctorà a la Universitat Complutense de Madrid. S’especialitzà en cirurgia plàstica i el 1953, juntament amb els doctors Sánchez Galindo, Soraluce Goñi i Álvarez Lowell, signaren els estatuts de la Societat Espanyola de Cirurgia Plàstica. El 1960 es creà el Servei Nacional de Cirurgia Plàstica i Reparadora, primer servei de la xarxa d’hospitals públics de la Seguretat Social, que s’instal·là al pavelló núm. 8 de la Facultat de Medicina de la Universitat Complutense de Madrid, i en fou nomenat cap del Servei Nacional de Cirurgia Plàstica. El 1966 rebré la Gran Creu de l’Ordre Civil de Sanitat. Des de 1960 va passar temporades a la seua casa de Cala de Bou (Sant Josep) i es dedicà al busseig submarí, una de les seues aficions. Participà i finançà les dues intervencions arqueològiques dutes a terme el 1962 i 1963 en el derelicte del Grum de Sal , situat al SE de sa Conillera, en aigües de la badia de Sant Antoni de Portmany, sota la supervisió de José María Mañá de Angulo , director aleshores del Museu Arqueològic d’Eivissa. Els treballs d’aquestes intervencions varen ser publicats pels mateixos Vilar-Sancho i Mañá de Angulo en el Noticiario Arqueológico Hispánico amb el títol “Informe sobre la excavación arqueológica en la bahía de San Antonio Abad de Ibiza” (1964) i “Informe sobre la segunda fase de la excavación arqueológica realizada en aguas de San Antonio Abad, de Ibiza” (1965), i ingressaren en el Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera una important quantitat de material procedent d’aquest jaciment, d’un vaixell que portava un carregament d’àmfores lusitanes del tipus Dressel 14, datades als s. I-II dC. També va fer lliurament al Museu Arqueològic de divers material amfòric i un escandall trobat en el derelicte del cap Negret, també en aigües de Sant Antoni de Portmany. No obstant això, l’objecte més interessant és el segell de fusta romà que presenta la inscripció gravada en negatiu, en caràcters majúsculs, següent: Q. VERG. SCAE // L.L. La seua transcripció és Q(uintus). Verg(inius). Sce(uola)// L(ibrae). L(quinquaginta) i la seua traducció, Quint Virgini Escévola // cinquanta lliures. Aquest segell devia estar destinat a marcar el nom del consignatari de la càrrega i el pes del contengut sobre la calç o morter amb el qual es cobria el tap de suro o ceràmica que tancava la boca de l’àmfora. Aquesta peça va ser publicada per María José Almagro i Benito Vilar-Sancho el 1966 a la Rivista di Studi Liguri amb el títol “Sello inédito de madera hallado en el pecio de “Cap Negret” (Ibiza)”. El carregament d’aquesta embarcació estava constituït per àmfores púniques derivades del tipus Mañá C2b així com unes altres del tipus Dressel 1, subtipus C de Lamboglia, que daten aquest derelicte a la fi del s. II aC. [JFG]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments