Verne, Jules

Verne, Jules (Nantes 1828 — Amiens 1905) Famós escriptor francès de novel·les d’anticipació considerat com el fundador, al s. XIX, de la ciència-ficció.

Molt interessat per tots els descobriments de la ciència del seu temps, excepcionalment nombrosos i que començaven a fer-se accessibles al gran públic per mitjà de la premsa, va fer coincidir els arguments de les seues novel·les tant amb la geografia, la geologia i l’astronomia com amb la física i fins i tot amb els tímids principis de l’etnologia.

A través de la seua amistat amb Jacques Aragó, germà del gran físic, astrònom i professor Francesc Aragó , mort el 1853, va entrar en contacte amb els treballs d’aquest darrer, de qui tenia a casa seua la col·lecció de les obres completes. La seua lectura del Recueil d’observations, on està recopilada tota la informació relativa a l’expedició de mesura del meridià de París en la qual varen participar Aragó i Jean-Baptiste Biot a principi de segle a Formentera, li va fer utilitzar diverses dades directes de les operacions per a la seua novel·la Hector Servadac, publicada el 1877.

La circumstància de la caiguda del cometa Gallia a la Terra està basada en una observació feta per Biot a la Talaiassa de Formentera l’hivern de 1807, quan veié aparèixer al seu telescopi un astre encara no registrat que s’anava endinsant a la part interior del sistema solar. S’atribuí al cometa el nom de William Herschel, que l’havia observat al mateix temps des de l’observatori de Londres.

La novel·la verniana Aventures de tres russos i tres anglesos a l’Àfrica austral (1872) narra amb moltes referències documentades tot l’amidament d’un arc de meridià, segons la tècnica de triangulació en vigor al temps de l’expedició francoespanyola a les Balears i costa valenciana entre 1806 i 1808, que hi està amplament recordada. La situació dels protagonistes anglesos i russos, ocupats pacíficament en els seus treballs científics a Àfrica en temps de la guerra de Crimea, que oposa les seues nacions en un combat aferrissat, reflecteix clarament la que varen viure els astrònoms francesos i els seus col·legues espanyols la primavera de 1808, quan les tropes de Napoleó començaren a envair Espanya.

L’atzar va fer que al seu llarg i últim creuer pel Mediterrani, el 1884, al timó del Saint-Michel III, Jules Verne es trobàs fortuïtament a Nàpols amb l’arxiduc Lluís Salvador, que l’invità a bord del Nixe després de l’homenatge organitzat per uns lectors italians al novel·lista, ja mundialment reconegut. L’arxiduc li envià dos anys més tard un exemplar de la segona edició de Die Balearen, d’on l’escriptor francès poà elements relatius a la badia de Palma utilitzats en la seua obra Clovis Dardentor publicada el 1890 i de la qual va fer arribar una còpia a Lluís Salvador.

La idea d’erigir un monument a Formentera en honor a Verne va sorgir l’any 1978, arran d’una conferència pronunciada a l’Aliança Francesa d’Eivissa per l’astrònom Daniel Escandell Serra , que acabava de llegir Hector Servadac i proposà de marcar així el 150è aniversari del naixement de l’escriptor francès. Les autoritats pitiüses i la mateixa escola francesa varen dur a terme en temps rècord l’empresa i el monòlit va ser inaugurat el mes de setembre, prop del far de la Mola, durant la Setmana Cultural organitzada pel Foment de Turisme. [PiB]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments