Veny Melià, Cristòfol

Veny Melià, Cristòfol (Porreres 1925 — Palma 2007) HIST/ARQUEOL Arqueòleg. El 1940 ingressà a la congregació dels Missioners dels Sagrats Cors i fou ordenat sacerdot el 1949. Es va llicenciar en filosofia i lletres a la Universitat Complutense de Madrid el 1960, on es va doctorar el 1965 amb la tesi Las cuevas sepulcrales del bronce antiguo de Mallorca, publicada el 1968 per aquesta mateixa Universitat. Va ser bibliotecari del Museu Arqueològic Nacional de Madrid entre 1970 i 1979, i director de l’Institut Espanyol de Prehistòria entre 1981 i 1985. En jubilar-se el 1991, va tornar a Mallorca i entre 1991 i 1999 va ser director del Museu de Lluc i continuà amb els estudis sobre arqueologia. El 2006 va rebre el Premi Ramon Llull. Al llarg de la seua vida professional va realitzar nombroses excavacions, totes relacionades amb la prehistòria i l’edat del bronze. A Mallorca va excavar a la cova de sa Cometa des Morts (Escorca), a la cova de Son Maimó (Petra) o a la necròpolis de Son Real (Santa Margalida), i va dirigir una campanya d’excavacions al jaciment subaquàtic del Sec (1972). A Menorca, entre d’altres, va excavar a les navetes de sa Cova, a Son Morell Gran i a Binimaimut, així com a la necròpolis de Cales Coves. Va dirigir les revistes Lluc (1962-63) i Trabajos de Prehistoria (1981-1989). Va col·laborar en les revistes especialitzades Archivo Español de Arqueología, Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, Classical Folia, Empúries, Iberia, Noticiario Arqueológico Hispánico, Randa, etc., on publicà nombrosos articles i treballs, com ara La necrópolis de la cueva de “Sa Cometa dels Morts”, cerca de Lluch, en Mallorca (1947); La necrópolis de la cueva de “Sa Cometa dels Morts”, cerca de Lluch, Mallorca (1950); Un texto de Hecateo: Kromyusa y Melusa (1953); Un Hermes báquico en Manacor, Mallorca (1961); Las cuevas sepulcrales del Bronce antiguo de Mallorca (1968); El complejo funerario de una galería subterránea de la Cometa dels Morts, Lluc, Escorca, Mallorca (1981); La necrópolis protohistórica de Cales Coves. Menorca (1982); Cueva II de la Cometa dels Morts, Escorca, Mallorca (1983); El estandarte romano de Pollentia testimonio de la existencia de un collegium iuvenum (2003); Las cinco grandes esculturas de la Pollentia romana balear (2005). Pel que fa a les illes d’Eivissa i Formentera, va recollir totes les inscripcions trobades fins a aquell moment a les Pitiüses al Corpus de las inscripciones baleáricas hasta la dominación árabe (1965), i també va participar en l’obra Iberische Landeskunde. Die Völker und die Städte des antiken Hispanien III, Tarraconensis, per a la qual va redactar el capítol “Insulae Baliares et Pithyusae” (1989). [JFG]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments