Torretes, puig de ses

Torretes, puig de ses ARQUEOL Jaciment ubicat sobre el puig des Castellar o, des de la mar, el cap des Llibrell, a la costa oriental de l’illa d’Eivissa (cala Llonga, Santa Eulària des Riu). Rep el nom del microtopònim de les dues roques altes que destaquen en el seu perfil orogràfic.

En aquest puig costaner (220 m d’alçada), l’extrem oriental del qual s’anomena cap des Llibrell, es varen localitzar i excavar fins a tres estructures l’any 1986, durant l’única intervenció realitzada fins al 2009 al Sector O d’aquest jaciment a l’aire lliure. De les tres estructures identificades, la dita 0.01 va proporcionar dades de primera mà i úniques en el context de la prehistòria insular sobre les primeres ocupacions humanes a les Pitiüses. De les dues restants, l’estructura 0.02 correspon a una cavitat artificial excavada a la roca de planta circular i de forma gairebé cilíndrica (1,60 m de diàmetre i 2 m de fondària màxima). Aquesta concavitat podria ser interpretada com una sitja o com un dipòsit per a la recollida d’aigües, la qual va ser finalment amortitzada durant l’època de funcionament del jaciment punicoromà conegut com cap des Llibrell , situat al cim del mateix puig. Per últim, l’estructura 0.03 es confirmà com una diàclasi natural de la roca a l’interior de la qual, per processos tafonòmics, es varen conservar materials prehistòrics.

L’anomenada estructura 0.01 consisteix en les restes d’una cabana amb fonaments de pedra de fins a 0,50 m de conservació màxima, planta de tendència el·líptica i amb un diàmetre que oscil·la entre 6,75 x 5,75 m. L’estructura es configura a partir d’un sòcol de mur de pedra de doble filada, l’interior amb lloses més grans posades en vertical i l’exterior amb pedres més petites posades en pla, farcides amb un reblit intern de terra i pedra menuda.

L’accés a la construcció se situa a la banda E i es realitza a través d’un curt corredor d’uns 2 m de llarg per 1,5 m d’amplada.

Una vegada establerta la seqüència estratigràfica del jaciment, els seus excavadors documentaren un primer nivell superficial d’humus, barrejat amb nombroses pedres del nivell immediatament inferior (nivell 2), de terra més clara amb abundant reble i amb algunes lloses de pedra, amb abundants materials arqueològics. Aquestos materials pertanyen probablement al moment d’ocupació i amortització de la cabana circular, ja que en el mateix nivell també aparegueren objectes de cronologia molt més moderna (fragments de ceràmica ebusitana de final d’època púnica o inici de la romana, i una dena de collaret púnica de pasta de vidre blava amb decoració oculada), que semblen relacionar-se amb el moment posterior en el qual s’aprofita la pedra de les runes de la construcció prehistòrica per a l’aixecament o la remodelació del jaciment punicoromà del cap des Llibrell, situat a pocs metres, en el punt més alt del cim.

El nivell 3 correspon amb un nivell de terra compacta situat per damunt de les irregularitats de la roca mare, que va proporcionar evidències d’activitat metal·lúrgica (una peça, escòries i gotes de fundició metàl·liques), alguns escassos materials ceràmics com fragments de bols de pastes depurades i desengreixant fi, alguns elements lítics i restes de fauna. També destaquen dues petites fosses situades a l’entrada de l’estructura, excavades a la roca amb un molí de pedra.

Els resultats de l’excavació varen donar pas a la distinció entre dos períodes d’ocupació del jaciment, representats pels nivells arqueològics 2 i 3. El primer en el temps (nivell 3) és un nivell d’establiment sobre la roca mare, interpretat com un possible fons de cabana aprofitant un esglaonament de la roca, formant una concavitat vagament semicircular, en què es varen detectar les evidències d’activitat metal·lúrgica, i les dues petites estructures excavades a la roca amb possible relació amb la mòlta, per la presència de molins de pedra arenosa a l’interior de cada una d’aquestes.

D’aquesta primera ocupació de l’espai no es conserven restes constructives en pedra que podrien reforçar la possible cabana, tal com succeeix en el segon nivell arqueològic (nivell 2) amb l’aixecament d’un sòcol de mur amb doble filada de pedres i reblit intern.

Pel que fa a l’atribució cronològica, l’anàlisi preliminar dels materials obtenguts va fer proposar un horitzó avançat dins del segon mil·lenni ANE (1600/1500-1400-1300 aC), a partir de la datació relativa de diversos materials. Es tracta d’una peça metàl·lica i l’evidència de la pràctica metal·lúrgica (la més antiga documentada a les Pitiüses), així com les formes ceràmiques recuperades (sobretot les olles globulars de vora girada), el predomini de pastes grolleres amb abundants desengreixants irregulars, coccions oxidants i parets gruixudes, tant com l’absència de les formes antigues (bols hemisfèrics o els troncocònics), i de la decoració incisa A sobre les produccions ceràmiques, o d’altres elements com els anomenats braçals d’arquer.

D’altra banda, l’anàlisi metal·logràfica de la peça metàl·lica del nivell 3 va determinar un aliatge amb un elevat contengut de plom, que va fer pensar en una cronologia encara més recent.

Malgrat aquestes apreciacions, la datació radiocarbònica d’un os d’animal del mateix nivell arqueològic ha proporcionat una cronologia molt més antiga per a aquesta primera ocupació del jaciment (nivell 3). La datació va ser presa sobre un os de bòvid (mostra de vida curta, ja que es data el moment de la mort de l’animal), amb un resultat de 2100-1900 cal. ANE (UtC 8319) i una desviació típica de tan sols ±42 anys. Posteriorment, Costa i Guerrero (2002) varen assenyalar la introducció de bòvids a l’illa com a signe d’estabilitat i de voluntat d’establiment permanent per part de les comunitats pastores, les quals es podrien haver aprofitat dels prats de cala Llonga formats per la desembocadura dels torrents adjacents al jaciment.

D’altra banda, aquestos mateixos autors destaquen la similitud entre el jaciment de ses Torretes i els fons de cabana amb sòcol de pedra apareguts a Son Ferrandell-Oleza, els quals constitueixen un exemple dels assentaments precedents a les construccions naviformes que sorgeixen aproximadament a partir de 1650 cal. ANE a Mallorca.

Tal volta la ubicació del jaciment en un lloc elevat de fàcil defensa (alts penya-segats) i notable control visual sobre l’entorn marítim i terrestre també juga un paper important en el procés d’ocupació humana de l’illa. Cal destacar que des de la cala es té un bon accés a les terres de la vall i de les serralades que l’envolten, aptes per al conreu i les pastures, així com també als recursos marins de la costa, tal com es documenta amb la recol·lecció de la fauna malacològica del jaciment. Per tant, el jaciment eivissenc que fins a començament del s. XXI gaudeix de la data radiocarbònica fiable més antiga, corresponent a una ocupació humana sensu stricto, és l’assentament a l’aire lliure del puig de ses Torretes a cala Llonga.

Una primera datació situa el nivell 3 cap al canvi del tercer al segon mil·lenni aC, en el període calcolític, mentre que encara resta per datar el nivell 2, en el qual es construeix per damunt del primer establiment el doble mur de pedra de la cabana circular que es conserva el 2009. Tot i que no es pot assegurar el temps de sedimentació entre un nivell i l’altre, s’ha proposat un horitzó dins de l’edat del bronze a partir de l’anàlisi de les formes i les pastes de la ceràmica documentada en el nivell 2. És en aquest moment quan també semblen documentar-se nombroses construccions amb sòcols de pedra situades arreu del mateix puig, que a causa de la vegetació, la mala conservació i la manca d’excavacions arqueològiques, romanen encara força desconegudes.

Juntament amb un altre establiment a l’aire lliure pràcticament inèdit anomenat cap des Jondal (descobert per J. Ramon), les fortificacions del puig Redó i la punta des Jondal, s’avenc des Pouàs , Can Sergent i les ocupacions en coves amb materials d’adscripció prehistòrica com la cova Xives i la cova des Culleram constitueixen les poques evidències sobre les primeres ocupacions humanes de l’illa d’Eivissa descobertes fins al 2009, de tal manera que s’han de considerar jaciments únics en el context illenc.

El registre arqueològic d’època prehistòrica de Formentera presenta unes característiques i evolució diferents a l’eivissenc (a partir de l’estat de la investigació el 2014), tal com es pot comprovar amb jaciments com el sepulcre megalític de ca na Costa o l’establiment del cap de Barbaria , entre altres. [MBM]

Descàrregues

Col·laboradors