Torres, necròpolis de ses

Torres, necròpolis de ses ARQUEOL El 1906 i amb el finançament del director de la Societat Arqueològica Ebusitana (SAE), Joan Roman Calbet , els operaris que des de 1903 treballaven en les excavacions d’aquesta societat, dirigits per Artur Pérez Cabrero Tur , començaren les excavacions a ses Torres, finca llavors propietat de Miquel Colomar, que els va donar tota classe de facilitats. La necròpolis és situada en un petit turó de 32 m d’altura màxima s.n.m., al NE de la badia d’Eivissa, molt prop de la platja de Talamanca, nom amb el qual apareix a la bibliografia arqueològica. Estava formada per una vintena d’hipogeus excavats a la roca, de característiques similars, quant a la seua morfologia i distribució, als de la necròpolis del Puig des Molins . Les escasses referències sobre aquest jaciment no permeten conèixer els contextos de les cambres i el nombre d’individus enterrats a les tombes. Pérez-Cabrero, que descriu breument el jaciment, assenyala que, ateses la seua proximitat a la mar i la troballa d’un relatiu nombre d’hams de pesca i agulles per reparar xarxes, devia tractar-se d’una necròpolis relacionada amb gent de la mar. També refereix com a curiositat la troballa de 120 petites olletes senceres i fragments de moltes altres, descobertes en un mateix hipogeu. El 2014 el jaciment és al solar d’un xalet situat al costat esquerre de la carretera que des de la població de Jesús es dirigeix al Cap Martinet, en una zona molt urbanitzada, inclosa la part superior del turó on es troba la necròpolis, que està en perill de desaparició. Conserva 13 hipogeus en relatiu bon estat, molt pròxims uns als altres, orientats seguint el pendent del vessant S dels seus pous d’accés en direcció NS o NE-SO i de mides mitjanes o petites que, en alguns casos, presenten esglaons al pou d’accés. Aquest cementeri degué correspondre a un assentament púnic rural i també de caràcter marítim, que segurament no devia estar molt allunyat, però del qual no s’han localitzat restes. La cronologia d’aquesta necròpolis, atesos els materials conservats al Museu, correspon a un lapse cronològic del s. IV aC fins al s. I aC. [JFG]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments