Torres Tocino, Francisco –Paco Torres–

Torres Tocino, Francisco –Paco Torres– (Cadis 1926Sant Antoni de Portmany 2000) ART/SOC Ballarí, autor i director de teatre, coreògraf i pintor. Als 18 anys marxà a Madrid per guanyar-se la vida com a artista: volia ser ballarí. Assistí a classes de dibuix en una acadèmia i al cap d’un any va poder ingressar a l’escola que dirigia Concha Piquer, amb la qual començà una gira. Després aconseguí una plaça al Teatre Espanyol, dirigit per José Tamayo, i treballà en l’obra Fuenteovejuna de Lope de Vega, en què va conèixer la seua futura esposa María Martín Torrente . Varen tornar a coincidir quan es presentaven els dos a unes proves de selecció de personal que feien Teresa i Luisillo, una parella de ball mexicà que necessitava ballarins de clàssic espanyol. Durant els anys cinquanta varen actuar com a parella al costat de Pastora Imperio, Juanito Valderrama, el Príncipe Gitano, Dolores Vargas i Marifé de Triana. Paco Torres estava actuant al Teatre Calderón de Barcelona quan va venir per primera vegada a Eivissa, fent parella amb Maruja Caracol, l’any 1958 per actuar a la sala de festes Ses Guitarres de Sant Antoni de Portmany. L’any 1960 s’instal·là a Eivissa i l’any següent ho varen fer la seua esposa i la filla. Durant els anys seixanta alternaren les actuacions a Ses Guitarres i a la sala de festes Ses Voltes, també de Sant Antoni. Cap a 1964 la parella entrà a la companyia creada per Raphael, amb el nom de Ballet los Romeros, que presentà un espectacle de ball clàssic espanyol que representà per diverses ciutats de l’Estat. L’any 1972 María i Paco decidiren retirar-se dels escenaris i obriren la seua acadèmia de dansa: l’Escola de Dansa María Martín i Paco Torres. Aquest autor ha omplert tres dècades de teatre i dansa a Sant Antoni de Portmany. Des de la seua escola s’han fet interessants muntatges de ballet-teatre, una vertadera passió d’aquest autor, representant Romeu i Julieta (1981) de W. Shakespeare o El maleficio de la mariposa (1981) de Federico García Lorca; els decorats, l’escenografia i els figurins del vestuari eren dissenyats pel mateix Paco Torres. Va escriure textos poètics i narratius que eren adaptats pel mateix autor per a l’escena, entre els quals destaquen La rosa y el viento (1980), Los siete balcones (1984), Los cinco luceros (1986), El niño que quería ser caballo (1986) i Si fuera verdad (1987). El conjunt de l’obra narrativa va ser publicada l’any 1993 sota el títol El niño de la caracola. El 1999 va publicar Recordando a Federico García Lorca, un poemari molt original acompanyat de pintures, que va ser escenificat pel Grup de Teatre de l’IES Quartó de Portmany al mateix Institut durant el mateix any. També conreà la pintura i, en arribar a Eivissa, va quedar enamorat de les dones vestides de pagesa i de la mar, que deixà immortalitzades en dibuixos a llapis i a tinta; a partir dels anys setanta el dibuix fou substituït per la composició amb color, situant les figures sobre un fons arquitectònic. A partir d’aquí passà a l’abstracció, dins la qual optà pel cubisme. El compromís i l’estima que sentia Paco Torres cap a Sant Antoni, el varen dur a col·laborar en l’organització de les festes patronals i del carnaval. [MTT]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments