Torres Peters, Francesc Xavier

Torres Peters, Francesc Xavier (Eivissa 1968) SOC/REL Eclesiàstic, historiador i musicòleg. Va cursar els primers estudis al CP Sa Bodega (1a etapa d’EGB), al Col·legi Seminari Sant Domingo Savio (2a etapa d’EGB i BUP) i a l’Institut Santa Maria d’Eivissa (COU). Des de molt jove mostrà dots i interès pel món de les arts i de les tradicions locals. Guanyà així un primer premi de pintura, atorgat per la Delegació del Govern (1977), i va rebre classes de modelat i esmalt a l’Escola d’Arts i Oficis, directament d’Antoni Pomar. Estudià solfa amb Victorí Planells i Catalina Bufí; fou aprenent de Miquel Ferrer en el ball i sonar tradicional de les Pitiüses, com a membre del Grup Folklòric Tanit-Eivissa. Tots aquestos aspectes, de directa incidència en la seua trajectòria posterior. Per la vocació religiosa que sentia, l’any 1986 va ingressar al Seminari Major La Inmaculada de València i obtengué una beca al Reial Col·legi-Seminari del Corpus Christi de la mateixa ciutat (1988-1992): cursà filosofia i teologia a la Facultat de Teologia Sant Vicent Ferrer de València i assolí el batxiller en teologia; també obtengué la llicenciatura en teologia històrica (paleografia i diplomàtica) a la mateixa facultat. L’any 1991 va ser ordenat de diaca i el 1992, de prevere. Des de llavors ençà ha ocupat el càrrec de vicari parroquial de la Mare de Déu del Roser i Sant Ciriac (1992-1995), professor del Col·legi-Seminari Sant Domingo Savio (1993-1995), delegat diocesà de vocacions (1993-1996), delegat diocesà de litúrgia i patrimoni artístic (1996), capellà castrense de la comandància de tropes d’Eivissa i del batalló d’infanteria Teruel III/47 (1995-1997), rector de les parròquies de Sant Jordi i Sant Francesc de Paula (1995-2006), canonge de la SE Catedral d’Eivissa (2005) i rector de la Mare de Déu del Roser i Sant Ciriac (2006). En funció de la seua referida missió com a delegat diocesà de litúrgia i patrimoni artístic du a terme la conservació i la divulgació del dit patrimoni. A ell es deu, p. ex., l’inventari de les campanes a l’illa d’Eivissa i el pla museístic, amb la consegüent selecció de peces i muntatge, del Museu Diocesà Santa Maria (inaugurat l’any 2006). Així mateix, i continuant el corrent d’eclesiàstics erudits, desenvolupa una intensa recerca i transcripció de documents relatius a les Pitiüses, que es conserven a diferents arxius, tant dins com més enllà dels límits illencs: Arxiu Històric de la Pabordia d’Eivissa, Arxiu Històric Municipal d’Eivissa, Archivo Histórico Nacional (Madrid), Arxiu del Regne de Mallorca, Arxiu de la Corona d’Aragó, Arxiu Diocesà de Girona, Arxiu Històric Arquebisbal de Tarragona, etc. Fruit d’aquesta tasca investigadora és l’obtenció tres vegades (2001, 2003 i 2006) del Premi Vuit d’Agost que concedeix el Consell Insular, pels estudis Música i músics a l’Eivissa dels segles XVI, XVII i XVIII, El capbreu de l’arquebisbe Ènnec de Valterra (1396-1398) i El capbreu dels arquebisbes de Tarragona Gonçal Ferrandis d’Híxar i el cardenal Domènec Ram (1433-1437). És també autor de nombrosos articles publicats a les revistes Eivissa (2004, 2005, 2007), Estudis Baleàrics (2004/2005) i Fites (2005, 2007), en què ha tractat diversos aspectes històrics tant d’Eivissa com de Formentera: “La congregació de la Puríssima Concepció de la residència de la Companyia de Jesús de la vila d’Eivissa (1690-1717)”, “Nous documents envers l’antic monestir de Santa Maria de la Mola i la història medieval de Formentera”, “Senyors de Formentera a la baixa edat mitjana”, “Aproximació a l’origen de l’església de Sant Jordi del quartó de les Salines i d’altres temples pitiüsos”, “Una carta al Paborde de Tarragona del seu Batlle a Eivissa”, “L’ocàs del monestir de Santa Maria de Formentera”, “Estrena d’una Passió segons sant Joan a la catedral d’Eivissa el Divendres Sant de 1901”, etc. D’aquestos escrits cal destacar dues teories desfent tòpics: que les esglésies dels quartons no són totes del s. XIV, sinó que van del XIII al XV, i que a Formentera no hi hagué mai quartons a l’estil d’Eivissa, sinó que restà indivisa (a cada senyor li corresponia una part proporcional dels fruits). Mostra dels seus coneixements i especial inclinació musical és, d’altra banda, la seua participació a la IX Trobada de Documentalistes Musicals (Muro 2002), amb la ponència “Música a la SE Catedral de Santa Maria d’Eivissa (s. XIX)”, així com les conferències titulades “Una mirada a la història de la música a Eivissa” i “La història musical de la Catedral d’Eivissa”, entre altres. En aquest mateix sentit, s’ha de destacar la recuperació d’obres de música i promoció de la seua execució (p. ex. “Miserere” de la SE Catedral d’Eivissa, amb la col·laboració del Conservatori Superior de Música i Dansa d’Eivissa; “Passió” de la dita Catedral). Igualment ha fet possible la recreació dels antics tocs de campanes, del campanar de Santa Maria, i n’ha explicat el seu oblidat llenguatge, de forta incidència en el “paisatge sonor” i la vida comunitària d’aleshores: “La veu de Déu: palitroques, maçoles i campanes” (2002), “Tocs del campanar de l’Església de Santa Maria d’Eivissa al llarg de la història” (2002). Ja des d’aquest punt de vista, eminentment etnohistòric o de caire antropològic, conjuga les fonts escrites i iconogràfiques amb la recollida de peces-testimoni i/o una vasta recopilació d’informació oral (cançons, contes, dites, paraules, tradicions…): “Música popular tradicional a l’Església d’Eivissa”, “Els obrers de les parròquies de les Pitiüses” (VII Curs de Cultura Popular de les illes Pitiüses, 2005),“Uns goigs de Nadal de l’any 1928” (El Pitiús, 2005). Per la seua formació humanística col·labora, dins d’un marc interdisciplinari, amb la redacció de veus de diverses àrees de l’Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera, així com amb diferents escrits a la premsa local (Diario de Ibiza, Església d’Eivissa i Formentera, etc.). [LMP]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments