Torres Molines, Antoni

Torres Molines, Antoni (Eivissa 1892 — Bram, Aude, França 1944) SOC Capità de la marina mercant.

Cursà els estudis a l’Escola de Nàutica de Barcelona, on s’havien traslladat els seus pares. Els seus inicis professionals foren, entre altres, amb el bergantí goleta Matilde, que acostumava a realitzar la travessia entre Barcelona i els ports de l’Havana i de Nova York. Quan els velers foren substituïts per vapors, comandà el Teresa Tayá, que cobria la línia regular entre Barcelona i Gènova (Itàlia), durant la Primera Guerra Mundial.

Per l’ajuda que va donar a l’Estat italià durant aquella guerra el 1919, als 28 anys, el ministre de la Marina Italiana li va concedir la Creu al Mèrit de la Guerra i l’any següent, el rei Vittorio Emanuele III, el títol de Cavaliere dell’Ordine della Corona d’Itàlia.

Acabada la Gran Guerra fou designat capità inspector de la companyia de navegació Hijos de José Tayá, SA, amb destinació a Gènova. Quan la gran crisi econòmica posterior a la guerra va obligar a tancar la companyia de vapors, s’establí a Barcelona, on es va dedicar a moltes i diverses activitats: agent de duanes, distribuïdor cinematogràfic amb una companyia que portava el nom Exclusivas A. Torres; fou també el primer director gerent a Espanya de la Universal Films Pictures, que en aquell temps tenia el nom d’Hispano American Films (Universal Pictures). També fou director de la distribuïdora Exclusivas Diana.

Amb la Segona República les delegacions marítimes i càrrecs portuaris passaren a l’estament civil i Torres oposità al càrrec d’oficial primera del Cos General de Serveis Marítims, adscrit al Ministeri de Comunicacions i Transports; el 1933 fou designat subdelegat marítim de Barcelona i al poc temps ja passà a delegat marítim. En el transcurs de la Guerra Civil, sempre es va mostrar fidel al govern de la República i per aquest motiu fou nomenat el mes d’abril de 1937 inspector de les delegacions marítimes de la costa de Llevant peninsular, amb competència sobre les províncies de Barcelona, Tarragona, València, Alacant, Múrcia i Almeria; el gener de 1939 a les seues competències s’afegiren les de la província de Girona, que en aquell moment assolí la categoria de província marítima.

Per aquell temps també fou un dels dirigents de l’associació escolta Boy Scouts de Catalunya.

Tal vegada la seua major contribució a les Pitiüses foren els diversos càrrecs que va tenir a la Colònia Eivissenca de Barcelona, des de la qual oferí constants serveis a la seua illa nativa. Quan l’any 1930 Bartomeu de Roselló refundà la Colònia, ocupà el càrrec de tresorer de l’entitat. Així donà diverses pel·lícules que foren exhibides al Cine Serra, els beneficis de les quals eren destinats a l’obra social i benèfica de la Colònia; el 1933 en fou designat vicepresident i l’any següent ja n’assumí la presidència. Com a president organitzà una Vetllada eivissenca que va emetre Ràdio Barcelona, programa presentat per Garcia Marià.

Exiliat a França quan acabà la Guerra Civil, va estar tancat al camp de concentració de Bram, per poc temps, i després fou acollit per una família de boy scouts francesos. [FCC]

Descàrregues

Col·laboradors