Timeu de Taormina

Timeu de Taormina (Tauroménion, Sicília c. 352 aC — Siracusa c. 256 aC) HIST Historiador grec.

Era fill d’Andròmac, el qual, quan la ciutat de Naxos fou destruïda per Dionís el Vell de Siracusa, va dirigir els exiliats a establir-se a Tauroménion, de la qual va esdevenir tirà l’any 358 aC. Després, va ser ell mateix qui va rebre Timoleó de Corint, quan aquest va desembarcar a Sicília l’any 344 aC per ajudar Siracusa contra els cartaginesos i els seus aliats i restaurar un règim republicà. El pare de Timeu va ser un dels pocs tirans a qui Timoleó va deixar en el poder.

El jove Timeu va estudiar retòrica amb Filisc de Milet, el qual era deixeble d’Isòcrates. Vers el 310 aC Agàtocles de Siracusa el va desterrar de l’illa i marxà a Atenes, on va viure almenys cinquanta anys. Durant el regnat de Hieró II va tornar a Sicília, probablement a Siracusa, on va morir.

De la seua obra, escrita en el seu desterrament a Atenes, només s’han conservat fragments, sobretot continguts a les obres d’altres autors posteriors. La més important és una història de l’illa de Sicília, des dels temps més antics fins a l’inici de la Primera Guerra Púnica, el 264 aC, dividida en tres seccions: la primera part “Itàlia i Sicília”, en vuit llibres, s’ocupava de la historia de l’illa vinculada amb Itàlia; la segona, “Grècia i Sicília”, de la vinculada amb Grècia, mentre que la tercera part era la història d’Agàtocles. L’obra era de gran extensió, atès que a la Suda, la gran enciclopèdia bizantina, se n’esmenta el llibre XXXVIII, però probablement n’hi havia altres més que no s’han conservat.

Va ser el primer a utilitzar el còmput de les Olimpíades per a la cronologia històrica, sistema després adoptat per molts altres. Per això va escriure una llista de guanyadors olímpics que és coneguda com Olympionicae. També la Suda li atribueix una obra sobre Síria, les seues ciutats i els seus reis.

Va ser durament criticat per altres autors, especialment Polibi, que l’acusava de desconeixement de la geografia i dels fets que descrivia, i fins i tot de falsejar fets i calumniar els seus enemics.

Tot i així, està considerat com un dels historiadors importants de l’hel·lenisme, font i referent de molts historiadors posteriors, entre ells Diodor de Sicília . Aquest, segons opinen la majoria de crítics, recull de l’obra de Timeu les dades sobre Eivissa, la qual anomena illa Pitiüsa per la gran quantitat de pins que hi creixen, dóna la seua posició geogràfica en raó de les distàncies en dies de navegació a diversos indrets del seu entorn, descriu sintèticament la seua geografia i parla de la ciutat, que anomena Ebesos i qualifica de colònia dels cartaginesos, com una vila molt ben fortificada, amb ports dignes d’esment, cases molt ben construïdes i habitada per bàrbars diversos, sobretot fenicis. [BCR]

Descàrregues

Col·laboradors